raho com lo rey de França tenia dos fills del rey de Mallorques a Paris, ço es a saber linfant en Iacme. Perço lo senyor rey de Mallorques ne ses gents no gosauen fer apares, quels plagues la honor que Deus feya al senyor rey Darago.
Araus lexare a parlar del almirall qui esta aparellat danar al coll de Panicas o lla hon sapia quel rey de França deja exir ab ses gents, e tornare a parlar del senyor rey Darago; empero siats certs, que de tot ço que li era esdeuengut, e del estament del senyor rey de Arago e del rey de França, en quin partit era, trames a dir a Sicilia per un leny armat.
Com lo senyor rey Darago sabe aquesta nouella, tantost ab totes les sues gents qui eren en les fronteres de cauall e de peu, sen ana al coll de Panicas, perço quel rey de França ne hu de la sua host non escapas. E com lo rey de França hach sabudes totes aquestes coses, lleuas del setge de Gerona malalt e destret que era, e venchsen al pla de Peralada, e aqui ell aplega tota la sua gent. E segurament no troba, quen tota la host hagues tres milia caualls armats, e de gents de armes de peu no res, que tots eren estats morts, qui en feyt darmes, qui en malalties: si ques tench per perdut. E del cardenal no men demanets, que volenters absoluera lo senyor rey Darago de pena e de colpa e que tot segurament lo lexas exir de la sua terra. Queus dire? que lo rey de França fo axi dolent, que ab la malaltia que hauia lo mal li engruxa; e feu se venir sos fills dauant e dix a mosenyer en Phalip: vos sos estat tota hora pus saui que nos, que sius haguessem cregut, ja no morirem nos, que som morts ans que la nuyt sia passada, ne tanta bona gent qui en colpa
