nostra es morta, es morra; per que nos vos donam la nostra gracia e la nostra benedictio, e pregam vos, que esta gent de Castallo que a nos seren retuts, ne daquests altres llogars qui aci son entorn, que nols façats fer mal per neguna res, ans los absoluets de tot ço que a nos fossen tenguts, e que cascu torn a son senyor, axi com dabans eren. E encara vos consellam, que segretament vos trametats missatge a vostro auonclo lo rey Darago, queus do passatge, que saluament pugats passar vos e vostre frare e el meu cors; que cert som yo, que si ell se volia, sol hu de vosaltres non escapara que no siats morts o presos: e nos sabem, quel rey Darago vos vol tant de be, e ell sap que vos feyts a ell atre tal, que nous en dira de no, e axi farets be a la mia anima e a la vostra. E encara, fill, vos pregue, que vos me donets un do. Senyor, dix ell, ço sia feyt queus placia, e aço sera feyt, del do demanats queus placia, que yo som aparellat de complir ho. Fill, dix ell, be deyts, beneyt sias vos de Deus e de mi: sabets, fill, qual es lo do queus deman? que vos no vullats mal a vostre frare Carles qui aci es, perço com pres lo reyalme de vostro auonclo e seu; que be sabets vos, que no hi ha colpa, que la colpa tota fo de nos e de vostre auonclo lo rey Carles. Ans vos prech, que lamets el honrrets axi com bon frare deu amar altre, que no sots mas dos frares duna mare que exi del millor casal del mon de reys, e que son dels millors cauallers del mon: perque vos lo deuets amar charament. E encara vos prech, que tractets e façats tot vostre esforç, que la casa Darago haja pau ab la casa de França e del rey Carles, quel princep vostre cosi ixca de la preso; que si vos ho volets de procurar, la pau se fara.
E sobre aço pres lo e besalo en la boca, e feu atre tal de Carles, els feu besar ensemps. E com aço hach feyt, lleua los ulls al cel e feu se venir lo cors de Iesu Christ, e reebel ab gran deuocio, e puix feu se pernuliar. E com tots los sagraments hach reebuts que bon chrestia deu reebre, croa les mans envers los pits e dix: senyor ver Deus, en les vostres mans coman lo meu esperit, e axi passa dolçament e feu bona fi en lany de MCCLXXXV en fi del mes de setembre. E sim demanats hon mori, yous dire, quell muri en un alberch den Simon de Vilanoua caualler qui es al peu de Pujamilot prop Vilanoua, a menys de mija llegua de Peralada.
