E com lo rey de França fo mort, lo rey Phalip mana, ques tingues secret; empero ell trames sos missatgers segrets al senyor rey Darago auonclo seu qui era al coll de Panicas, e feu li saber, com son pare era mort, e quel pregaua molt, quel lexas passar ab ses gents, que mes li valia, que ell fos rey de França que negu altre hom. E lo senyor rey Darago haut aquest missatge tantost diu se, que ho feu saber a son frare lo rey de Mallorques qui era a Suelo a dos llegues lluny de la host, hon ells estauen, e feu li saber, que ell ab la sua caualleria e gent de Rossello que exis a son nabot lo rey Phalip de França a reebrel a la Clusa, perço quels almugauers ne els homens de la mar qui eren ab lalmirall en Roger de Luria ja al pas, que nol pogues destroyr, e que ell deça al Pertus e el coll, axi com pogues, defendria que no sacostassen lla, hon loriflama seria; e ell faria a saber a son nabot lo rey de França, que tota hora anas prop del oriflama ell e son frare, axi que en tal manera no faessen que torbassen, que les sues gents no faessen tant de mal com porien fer.
E axi com lo senyor rey ho mana, axis feu es compli: e axi ho feu ell saber a son nabot lo rey de França. E com mosenyer en Phalip rey de França hach entes, quel senyor rey de Arago asseguraua ell e son frare, e encara aquelles gents qui prop dell passassen; e que hauia ordonat, quel rey de Mallorques li seria ab sa caualleria a la Clusa, pensas que faria, e apella lo cardenal e son frare e dix los: yo he haut resposta del rey Darago auonclo nostre, e fam saber, que assegura a mi e mon frare, e aquells qui entorn mi ab loriflama passaran; mas dels altres nons pot fer segurs, que les sues gents son tantes, que nul hom no les poria capdellar: e axi veig, que gran res de la gent que romas a nos perdrem. Respos lo cardenal e dix: senyor, pus ell vos fa esta gracia, pensats de passar, que mes munta sol la vostra persona e de vostre frare, que no fa tot lals: e axi no tardem e pensem danar, que aquells qui aci morran yran tots en parays.
