Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXVIII.
Com se feu la pau del senyor infant Namfos e dels Pisans, e ab quines conuinences; e com aquells de Bonifaci e daltres llochs de Corsega feren homenatge al senyor infant Namfos.

Finalment que de les coses si menejaren moltes de paus, e james lo senyor infant no volch consentir a pau entrells, si el castell de Caller no lin retessen, e a la fi la pau se feu, axi quel commu de Pisa tingues lo castell de Caller per lo senyor rey Darago, en fos lo commu de Pisa son vassayll, e que lin hagues a donar Postat, Hirat, Popagat tota hora, quen volgues lo senyor rey Darago o lo senyor infant o llurs procuradors, e axi mateix a tots aquells qui apres dells vendrien; e encara que lo commu de Pisa renunciaua a tot dret que hagues en la illa de Serdenya ne en negun lloch de la illa. E encara que en lo castell de Caller no romangues terme negu, mas aquella horta qui dauant el peu li era, ço es a saber partida, e laltra part fos del castell de Bonayre. E encara que en lo castell de Caller nos gosas fer neguna mercaderia, sino de Pisans a Pisans; encara que negu leny no hi gosas fer port, sino de Pisans; encara que negu Sart no hi gosas venir a comprar ne a vendre res, ans aquells del castell de Caller haguessen totes coses auenir comprar el castell de Bonayre; e encara quels Pisans deguessen valer al senyor rey e als seus contra tots los homens qui en la illa de Serdenya volguessen fer damnatge. E lo senyor infant promes los, que axi com altres mercaders poguessen mercadejar per tota la illa de Serdenya e per tots los altres llochs e terres del senyor rey Darago, axi com altres gents estranyes farien; e que pagassen aytant de dret, com los mercaders cathalans paguen en Pisa.

E com tot aço fo fermat e jurat de cascuna de les parts, la senyera del senyor rey Darago ab C cauallers del senyor infant entra el castell de Caller e fo posada en la pus alta torra del dit castell. E axi la pau fo fermada e jurada, e les portes estegren obertes del castell de Caller, e hi pogue entrar tot hom; e elsPisans e els Pul'is [1] de Caller feyen atretal a la host e al castell de Bonayre. E com aço fo feyt, lo senyor infant trames lonrrat Emboxados en Pisa ab lo missatge de Pisa, perço quel commu lloas e atorgas tot ço que seria feyt: e axiu lloaren eu atorgaren.

E com aquells de Corsega saberen aço, aquells de Bonifaci e de altres llochs de Corsega vengren al senyor infant e li faeren homenatge. E axi lo senyor infant fo senyor de tota Serdenya e de Corsega; que si be ho comptats, molt mes donor hach ell, que el commu de Pisa fos son terratinent e els Pisans fossen sos vasaylls, que si hagues lo castell de Caller haut. E daltra part, quel castell de Bonayre se pobla en tal manera, que abans que V mesos foren passats, fo murat e albergat, e hi hach de Cathalans purament mes de VI milia homens darmes. Perque daqui auant lo castell de Bonayre tots temps seria sobre lo castell de Caller, com los Pisans se volguessen mal captenir.


  1. * Vergl.: los Polins C. 286 den soldaus entgegengesetzt, und la Pola, C. 287, wie es scheint, ein Stadttheil von Caller.