Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXI

De Viquitexts

CAPITOL CXI.
Com lo senyor rey en Pere vench sobre Nestatxe, gouernador de Nauarra, qui era entrat en Arago ab quatre milia caualls; e com dit Nestatxe sen torna ab tota sa gent.

Dabans quel senyor rey partis de Çaragoça, ne els richs homens ne els altres qui per la cort hi eren ajustats, missatge cert los vench, que Nestatxe qui era gouernador de Nauarra per lo senyor rey de França era entrat en Arago ab IV milia caualls armats, e que hauia presa la torra Dull que tenia Nexamen Darteda, un caualler Darago qui era molt bo caualler, e parech ho en lo defendre de la torra Dull; que tant hi feu, que hanch caualler no poch mes fer en negu feyt darmes, si que per la sua proesa restaura a vida ab greu que li sabe; que Nestatxe mana que per res no moris, que gran tala seria, si aytal caualler moria: e axi per força preseren lo viu. E com lo hagren pres, Nestatxe trames lo a Tolosa al castell Narbones, el mana lliurar an Tozet de Xanxis quil tenia. Puix Nexamen Darteda feu tant per sa proesa, que fugi daquell lloch e torna en Arago, e feu molt de mal, pus fo fora de la preso, a Francesos. E lexare a parlar dell, que masa hauria affer, si de totes les proeses e ardiments e bondats, que caualler Darago e de Cathalunya han feyt en estes guerres e en altres, volia hom recomptar, no hi bastaria temps de scriure. E diu hom en Cathalunya: que lobra lloa lo mestre; perque en general pot hom conexer els feyts que han fets Cathalans e Aragonesos, e en suma, qui son; que sino eren valents e bons, no haurien fets los feyts que fets han e fan tots jorns ab lajuda e gracia de Deus. Perque en singular no cal parlar de negu, saluant dels feyts dels caps quiu han a ordonar.

E com lo senyor rey oy aço, e aquells qui ab ell eren, apellido feyt exi la senyera del senyor rey, e tots los capdals fora de Çaragoça, e ells consells de les ciutats e de les viles Darago. E pensaren de venir e de seguir la senyera del senyor rey, axi que hanch pus Arago fo poplat, tanta bona gent no foren Daragonesos ensemps: axi quen veritat nous dire lo poder que Nastatxe hi hauia, quel poder del rey de França desbarataren, si hi fos.

E lo senyor rey ab gran alegre e pagament pensa danar lla hon sabia que la host de Nestatxe era, e axi pensas de cuytar tant que, com vench un dia, qui era hora de completa, ell fo prop de la host de Nestatxe al entrant de Nauarra; que sen fo ja Nestatxe tornat, com sabe de noues del senyor rey qui era pres dell a una llegua, si que cascuna de les hosts saberen noues los uns dels altres. E la nuyt lo senyor rey preyca la gent, els somoui de be affer, els dix moltes de bones paraules, e dix los: que al mati ab la gracia de Deus e de madona sancta Maria, que tot hom pensas de seguir la sua senyera, e que pensas de be affer; que ell se volia combatre ab sos enamichs, que hanch tant foll ardiment no sauien pensat, que fo aquell quen son regne entraren. E com lo senyor rey hach parlat, tuyt resposeren be; mas los feyts se faeren en tal manera, que Nestatxe ab tota sa gent sen torna sa e saul en Nauarra, perque lo senyor rey fo molt despagat, que hanch pus ell fo nat no hach tant de despagament, e no hi vull pus dir, que sens falla esser ho dech, com ell sabe, que Nestatxe sen era entrat en Nauarra ab saluetat.
E lo senyor rey Darago venchsen per ses jornades a Barcelona, e axi mateix mana corts, e que tots aquells de Cathalunya fossen a Barcelona a dia cert.