Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CX

CAPITOL CX.
Com lo senyor rey Darago hach sabuda la victoria de la batalla dels compte, e ço quen Vilaragut hach feyt, dellibera dendreçar sos affers, e trametre dir al infant en Iacme ço que deuia fer dels comptes.

Veritat es, que com lo senyor rey Darago hach entesa la victoria de la batalla dels comptes (que axis es dira tostemps, perço com molts comptes hi hauia), e axi mateix lo feyt de Agosta, e ço quen Vilaragut hach feyt, hach gran alegre e gran plaer, e lloa e beney Deus de la gracia que li hauia feyta. E axi mateix pensa de sos affers a endreçar. E com hach entes ço quels seus missatgers li hagren dit que hauia tramesos al papa e al rey de França, dix entre si mateix, que aço no era joch, que aytals dos poders saparellassen de venir sobre sa terra, oltra la croada del papa que hauia dada contra ell; perque si mesclarien daltres. E feu aplegar corts a Çaragoça de tots los Aragonesos.

E com la cort fo aplegada, lo senyor rey dix los moltes bones paraules, e recomptals la gracia que Deus li hauia feyta de la batalla dels comptes, que la galea hauia molts jorns qui era junta a Barcelona, qui les noues hauia portades. E tantost la spaetxa lo senyor rey, que lan feu tornar, e trames manament al senyor infant, que faes dels comptes e dels altres barons e cauallers que tenia presos. Si que daço non cal dir ne fer mencio; quel senyor rey era tant saui, que tota hora triaua lo millor de ço que fer sen degues: e ço que ell man sen feu, e no als. E sabe li molt bo de ço que madona la regina hach feyt de la gent menuda. E com tot llus ho hach comptat, axi mateix comptals ço Dagosta e ço quen Berenguer de Vilaragut hach feyt. E apres com aço los hach comptat, e moltes bones paraules dites que feyen al temps, dix los ço quels missatgers hauien feyt ab lo papa, e axi mateix ço que aquells del rey de França li hauien dit, en qual manera lo papa hauia donada sentencia contra ell e sos valedors, e com hauia donacio feyta a son nabot Carlot, fill del rey de França, de sa terra, E axi mateix com lo rey de França saparellaua per mar e per terra, e que hauia jurat, que daquell abril en un any ell seria en Cathalunya ab son poder, e axi que requeria a richs homens e prelats e a cauallers e a ciutadans e viles e castells, que tuyt li donassen consell e li faessen ajuda.

E com tot aço los hach dit, lleuarensen aquells qui foren ordonats de respondre, e digueren: que be hauien entes tot ço quels hauia dit, e que lloauen e beneyen Deus de la honor e de la victoria que li hauia donada; e axi mateix que eren molt despagats de ço quel sanct pare apostolich hauia enantat ne feyt contra ell, e axi mateix del rey de França. Empero que ells hauien fe en Deus, que li ajudaria, que ell e les sues gents mantenien dret, e aquells tort. E axi que Deus ques vera veritat e dretura e justicia que li seria valedor, e que confondria aquells qui ab tanta de superbia e dorgull venien contra ell. E que ells ques proferien a ell dajudar e de valer, mentre cors e poder los bastas, e que eren aparellats de pendre mort, e de adur a la mort totes aquelles gents qui contra li venguessen. E quel pregauen, e li clamauen merce, ques donas alegre e confort, en tal manera que totes les sues gents sen alegrassen e sen confortassen. E que pensas dendreçar tota sa terra qui en les fronteres del rey de França sien, e que faça fer galees, e totes coses apparellar que en deffensament de son regne faessen, e que pensas de les altres fronteres; que quant a la frontera que Arago ha ab Nauarra e ab Gasconya, nos la guardarem, e la defendrem en tal manera, si a Deus plau, que vos senyor, nos haurets que grahir, e quels enamichs conexeran, que hauran que affer ab tals que de la mala ventura los daran assats. E com lo senyor rey oy la bona perferta quels barons Darago, e els cauallers e ciutadans e viles e llochs li hagren feyta ab tant bona resposta, fo molt alegre es tench fort per pagat de tots ells.