Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXX
CAPITOL CXX.
Com lo senyor rey en Pere trames sos missatgers a son nabot lo rey en Sanxo de Castella, requirint lo de ajuda de caualleria; e com sen reculliren les sues gents al coll de Panicas per contrastar, quel rey de França no entras en Cathalunya.
Si quel senyor rey Darago, com sabe quel rey de França era exit de Paris e hauia treta loriflama, e venia ab tant gran poder e per mar e per terra, tantost trames sos missatgers en Castella a son nabot lo rey en Sanxo de Castella, en que li feya a saber, ab qual poder lo rey de França venia sobre ell, e quel requeria per la conuinença que entrells era, que li trametes ajuda de caualleria: e siu feya, quell degues saber per cert, quell daria batalla al rey de França.
E com lo rey de Castella hach hauda aquesta missatgeria, respos als missatgers, que sen pensassen de tornar, quell saparellaria de tal manera de fer ajuda al senyor rey son auonclo, que ell sentendria per pagat. E la resposta fo bona, e los feyts foren no res, que hanch dun caualler ne de un paho non hach ajuda, ans de tot en tot se troba lo senyor rey enganat en ell, com se feu en son cunyat lo rey de França. E axi com vench als ops, de tots sos amichs terrenals se troba desemparat; per quell, axi com a saui e esforçat senyor e el millor caualler del mon e el pus saui, lleua los ulls al cel e dix: senyor ver Deus, a vos coman marma e mon cors e totes les mies gents e les mies terres; e placiaus que, pus tots aquells me son fallits quem deuien ajudar, que vos senyor majudets, em siats valedor a mi e a les mies gents! e senyals e beneyls: e tot esforçat e escalfat en lamor de nostre senyor ver Deus Iesu Christ mana ensellar; e tot hom qui apparellat ne fos, que anas ab armes, que ell volia anar ab armes. Axi que aquell dia ell porta armes en la ciutat de Barcelona, e feu gran festa e gran alegre a honor de Deus; e conforta axi lo cor de les sues gents, que jas volgren tenir ab llurs armes contra llurs enamichs, quel jorn los paria un any que fossen venguts.
E com aquesta festa fo passada a Barcelona, lo senyor rey trames missatgers per tot Arago als Aragonesos, que guardassen, que per Nauarra ne per Gascunya no pogues venir damnatge en sos regnes; e trames per tota Cathalunya ses cartes de manament a richs homens e a cauallers e a ciutadans e viles, que vinguessen ab llurs armes tots al coll de Panicas, com lla entenia ell acostrastar al rey de França, que no entras en sa terra. E cascuns, com hagren haut lo manament, si que al dia qui los fo donat foren tuyt al coll de Panicas, e lla ells satendaren, e lo senyor rey e linfant Nanfos ab gran res de la caualleria de Cathalunya. E com foren tots aplegats, lo senyor rey ordona, quel compte Dampuries ab les sues gents guardas lo coll de Banyuls e el coll de la Maçana. Si quel compte Dampuries mes la host de Castallo al coll de Banyuls, e dels altres mes al coll de la Maçana. E lo compte ab sos cauallers ana vesitant los uns e els altres mas mija llegua; e cascun lloch daquests era tant fort pas, que no calia quen calgues negu tembre qui aquiu passas. E daltra part mes al Pertus aguardar lo vescompte de Rocaberti. E lo senyor rey ab totes les altres gents estech al coll de Panicas. E en cascun lloch eren ordonats mercaders e altres gents, quels portauen a vendre tot ço que ops hauien. E axi los passos estigueren be guardats e establits.
E lexar vos he lo senyor rey Darago e les sues gents, e tornar vos he a parlar del rey de França e del rey de Mallorques.