Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXIX

CAPITOL CXIX.
Com lo rey de França trames lo llegat del apostolich e lo senescal de Tolsa al senyor rey de Mallorques per endreçar llur passatge per la sua terra; e com ordona dentrar en Cathalunya ab tot son poder per mar e per terra.

Com lo rey de França hach ordonat de fer les galees, e feytes aparellar viandes per tot Tolsa e Quaqueses e Balderes e Narbones, e encara al port de Marsella, e en Aygues Mortes e a Narbona, ell trames lo cardenal qui era llegat e el senescal de Tolsa a Muntpesller per endresar ab lo senyor rey de Mallorques, que poguessen en pau hauer passatge per la sua terra: e lo senyor rey de Mallorques fo a Muntpesller. E lo cardenal preycal, e li feu moltes perfertes de part del pare sanct, e axi mateix lo senescal de part del rey de França. E llur preycar valgrals fort poch, si no fos lacord quel senyor rey Darago e el senyor rey de Mallorques hagren haut a Gerona, segons ques fo opinio que hagren acord per dos rahons senyalades, quel rey de Mallorques los dexas passar per la sua terra: ço es a saber la primera raho, com no li podia contrastar la entrada de Rossello per neguna manera, e si per força hi entrassen, era perdut per tostemps Muntpesller e Rossello e Conflent e Sardanya; laltra raho, que si aqui no entrassen, entraren per Nauarra o per Gasconya, e hauien millor entrada que per Rossello; que be confessen en Rossello era fort cosa de entrar en Cathalunya: e axi per aquestes rahons lo senyor rey de Mallorques obey los prechs del papa e del rey de França. E axi lo cardenal e el senescal anarensen al rey de França ab gran goig; que ya tengren lo feyt per guanyat. E axi mateix, com hagren dit al rey de França, ho digueren a Carles rey del xapeu, e trameteren ho a dir al papa quen hach gran alegre. E tantost lo rey de França feu fer paga a richs homens per sis mesos, e a cauallers e a seruents e a mariners e a totes altres persones, que dels diners hauien assats, e del thresor de sanct Pere qui sera ajustat per lo passatge doltra mar e conuertis contra lo rey Darago: perque porets entendre lo fruyt que fara.

E com lo papa hach feyta fer lo rey de França, e la primauera fo venguda, loriflama exi de Paris, e tota hora aesma hom, com foren a Tolosa, que venien ab lo rey de França XVIII milia caualls armats, e de gent de peu sens tot nombre. E venien per la mar CL galees grosses, e mes de CL naus ab viandes, e els lenys e terides e barques sens tot nombre. Queus dire? quel poder era tant gran quel rey de França menaua, quel poder de Deus hi era desconegut; que tots deyan: tant de poder mena el rey de França, que tantost haura la terra den Pere Darago; si que james Deus no hi era conegut ni nomenat, sino tantsolament lo poder del rey de França. E si parlasets ab negu del senyor rey Darago, que li diguessets: que fara el rey Darago ne sa terra? tuyt deyen: Deus es poderos qui li ajudara a sen dret. E axi tots aquells seplicauen al poder de Deus, e los altres en res nol conexien; per que oyrets nostre senyor ver Deus, com hi obrara de son poder qui es sobre tots altres poders, hauent pietat dels pauents, e donantse greuge dels argullosos e dels desconexents.

Ara vos lexare a parlar del rey de França e del seu poder qui es a Tolosa e per tota la encontrada, e tornare a parlar del senyor rey Darago.