Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/465

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


conseyll dels XII. E en Tibaut de Sipoys anasen entro en Napols e lliura al rey Robert en Rochafort e son frare, quils volia pirs que a hom de mon, per los castells de Calabria que no hauia volgut retre axi com los altres. E com lo rey Robert los tench, ell los trames al castell Aversa, e en una volta ell los mes amdosos frares, e aqui ell los lexa murir de fam; que hanch pus hi foren entrats, nols dona hom a menjar ne a beure. E axi podets vaer, que qui mal fa, nol se lunya de si; e hon en major grau es lom, e pus pacient e pus dreturer deu esser.

Araus lexare a parlar den Rochafort, que son temps ha complit, e tornarvos he a parlar de la companya.


CAPITOL CCXL.
Com lo duch de Tenes lexa lo ducat al compte de Brenda, e com dit compte essent desafiat per lo dispotat del Arta e per lo senyor de la Blaquia e lemperador, hach la companya en sa ajuda, e cobrada tota sa terra volch percasar la mort a la companya, hon fo mort ell e els seus.

En aquest temps sesdeuench, quel duch de Tenes mori de malautia, e no hach fill ne filla, e lexa lo ducat al compte de Brenda qui era son cosi germa. E el compte de Brenda nodris en Sicilia lloch de temps al castell de Gosta, com era fadri, que son pare lo hi mes en recena, qui hi fo pres; e exiu ab rescat, e per axo feyas amar a Cathalans, e parlaua en cathalanesch. E com fo al ducat, lo dispotat del Arta desafialo, e Langlo senyor de la Blaquia atretal, e lemperador: axi que de cascuna part li donauen assats que fer. E trames sos missatges a la companya els promes de pagar lo sou de VI mesos, si li venien ayudar; e encara puys de mantenirlos en aquell sou: ço es a saber quatre unçes lo mes per home a cauayll armat, e dos per cauayll alforrat e una unça per hom de peu; si que daço faeren llurs conuinences, ab cartes jurades de cascuna part. E sobre aço la companya partis de Saserandria e vench a la Morea ab gran afany que sofferien a passar la Blaquia, qui es la pus fort terra del mon.