Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/403

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CCIV.
Com lo magaduch sen ana a Constantinoble per lexar la magaduquesa; e com recapta del emperador paga per quatre mesos, e los grans dons que feu a tota sa companya.

E axi cascu compta ab son host, e hach ni de tals, que tantsolament menaren llur priorat, que be un any de paga hauien pres del seu host. E aquells qui sauis eren hagren viscut ordonadament, empero no hi hach negu qui non hagues pres per molt mes, quel temps no era que hauien estat. E dementre que lo compte se feya en lo mes de març, lo magaduch ab quatre galees ab la magaduquesa e sa sogra, germana del emperador qui hauia exiuernat ab ell, e dos germans de sa muller, anasen en Constantinoble per dexar la magaduquesa a Constantinoble, fo li feyta gran festa e gran honor. E recapta ab lo emperador paga de quatre mesos a ops de la companya, ço que negu no sen suspitaua, per la gran despesa que hauien feyta al yuern, e cascu hauia molt a tornar. E axi dexa la magaduquesa a Constantinoble, e pres comiat della e de sa sogra e de sos cunyats e de sos amichs; e puix pres comiat del emperador, e recullis ab les dites quatre galees, e fo tornat al Artaqui a XV jorns de març. E tuyt hagren gran goig, com lo vaeren. E lo magaduch demana, si tot hom hauia comptat ab son host: e digueren, que hoch.

E sobre aço ell feu cridar, que tot hom fos lendema en una plaça que hauia dauant lla hon lo magaduch posaua, e que cascu portas albara de ço que deuia a son host; que al compte feyt fo ordonat per los XII bons homens, ques faesen dos albarans partits per A, B, C, e quen tengues la hu lost, e laltre lo soldau: e aquells albarans eren sagellats ab lo sagell del magaduch. E com vench lendema, tot hom fo vengut ab son albara, e lo magaduch sech en un seti qui li hagren feyt dejus un arbre qui ha nom Hom, e feu se venir cascu ab son albara, e troba, que hauien reebut sens nombre segons lo temps que hauien estat al exiuernar. E com tots los albarans hach reebuts, e mesos en un tapit dauant