Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXXVIII
CAPITOL CLXXXVIII.
Com lo senyor rey en Iacme Darago pres la vila Dalacant e lo castell per força darmes, e molts daltres castells e viles ab Murcia, e la major partida del regne; e com hach stablit tota la terra, lexa procurador lo noble en Iacme Pere son frare.
En lo primer lloch del regne de Murcia hon ell vench fo Alacant, e combate la vila e la pres. E puix munta el castell qui es hu dels bells castells del mon, e pensa de combatrel tant fort, que sus per la muntanya amunt lo senyor rey son cors sen munta ab molts cauallers a peu entro a la porta del castell. E un poch llunyet de la porta hauia un tros de mur qui era derroca [1] dins. E per aquell lloch per força darmes esuayren lo castell: e siats certs, quel senyor rey son cors fora estat lo primer que hi fos estat, sino fos un caualler bo e espert de Cathalunya, per nom en Berenguer de Puixmolto, qui tira lo senyor rey e crida: a senyor, que sera aço? lexats a nos entrar primers. E lo senyor rey sol no escolta, ans se mes a auant. E lo dit en Berenguer de Puixmolto salta a auant, e un altre caualler apres: e aqui aquells de dins van se defendre, axi que per cert aquells dos cauallers foren morts, sino fos lo senyor rey son cors, qui ab la espasa en la ma e ab lescut abraçat dona salt dins, e axi fo lo terç que hi entra. E com lo senyor rey fo dins, e en Berenguer de Puixmolto e laltre vaeren lo senyor rey quils fo de prop, pensarensen desforçar. E lo senyor rey mes se dauant lescut, e un caualler qui era dedins, qui era companyo den Nicolau Peris qui era alcayt del castell, qui era gran e valent, trames li la escona muntera que tenia en la ma, e dona li tant gran colp per lo quarto primer del escut, que mes de mig palm ne passa dins. E lo senyor rey passa auant, qui era joue e nin e be temprat, e va li tal colp donar per mig del cap ab la espasa, quel capmall que portaua vestit no li valch, quentro a les dens lo fene; puix va trer la espasa del cap daquell, e va ferir altre, quel braç ab tot lo muscle na vaylla en terra. Queus dire? quel senyor rey de la sua ma ne espaetxa cinch en aquell lloch: e entretant les gents atenien, e entrauen per aquell portal. E en Berenguer de Puixmolto nos partia del senyor rey, e axi mateix feya darmes, que marauella era. Queus dire? que ab molta caualleria qui fo entrada apres del senyor rey sen ana a la porta den Nicolau Peris lalcayt ab la espasa en la ma destra e ab les claus en la ma sinistra, e aqui ell se defensa; mas poch li valch son defensar, que tot fo aqui pecejat.
E com tot lo castell fo pres, lo senyor rey mana, que lalcayt no fos soterrat en simenteri, ans lo dona per traydor, e feu li hom gitar lo cors als cans. Perque, senyors qui aquest libre oyrets, guardats vos, com emparats castell per senyor; que qui castell empara per senyor, la primera cosa en que li deu anar lo cor es, que salua lo castell a son senyor; e laltra, quen puixca exir a honor de si e de son llinatge. E no va lo cor axi a tots, ne a molts qui ara reeben castells, ans la primera cosa en que pensen fan lo compte aytant, e de guardia dell castell: e per aytant trobare un escuder quil me guardara, per que aytant men sobrara cascun any. E axi aquells qui aço pensen fan foyll pensament, per que son molts cauallers e altres bons homens estats morts e consumats, e llur senyor los ha donats per traydors. E aquest caualler alcayt de Alacant, per nom en Nicolau Peris, hi muri el defensa mentre vida li basta, e aquells qui ab ell eren; mas perço com no hi tenia companyia tanta com tenir hi deuia, e de que prenia sou del rey de Castella, e no hi hauia mes en obra ço quen prenia cascun any del rey de Castella, per cascuna daquestes coses fo donat per traydor. E axi dich vos, que dels grans perills del mon es tenir castell per senyor, per gran pau que sia; que en un dia o en una nuyt ve ço que james nos cuyda hom quesdeuenga.
E axi lo dit senyor rey hach pres lo castell, e comanal an Berenguer de Puixmolto, e fo gran raho, que be ho hauia seruit. E puix auallassen a la vila, e en Ramon Sacomana e en Iacme Berenguer e en Sauerdu, qui eren dels millors Dalacant, ab tots los altres faeren sagrament e omenatge al senyor rey, que auallarien a ell a la vila dauall, com vaeren, que lo castell era perdut, e conexien, que nos podien pus tenir a la vila Dintrauela; que per cert, si el castell no fos estat pres, ells nul temps nos foren retuts al senyor rey: per que Deus e lo rey de Castella e tot lo mon los ne tench per escusats. E lo rey de Castella com ho sabe, los dona per bons e per lleyals, e dona per traydor en Nicolau Peris, axi com lo senyor rey hauia feyt, com a bon senyor ço que hauia feyt, e valeros, qui per mal lauia donat.
Puix com lo senyor rey hach ordonat Alacant, anasen a Elx, e posa setge a Elx, e hi trague ab trebuchs. E dins aquell temps quel setge tenia hach tota la vall Delda e de Nouelda, e de Nompot e Asp e Petrer e la Mola; e hach Criuelleyn que la Rays sen vench a ell, es feu son hom e son vassall; e puix hach Fauanella e Calloza e Guardamar. Queus dire? Tant tench assatiat Elx quel hach es rete a ell. E puix hach Oriola e lo castell qui li rete Pere Ruys de senct Sabria quin era alcayt quil rete, com vae, que la vila Doriola hach hauda: e hach gran raho, que li retes lo castell sens colp e sens costada, que hu dels pus forts castells e dels pus reyals es Despanya. E axius podets entendre, quel caualler feu gran bondat e gran cortesia, que axi rete lo castell al senyor rey. E hach pres lo castell de Montagut e la ciutat de Murcia e Cartegenia e Lorcha e Molina e molts daltres llochs: los quals es ver que la major part pertanyien, que deuien esser del dit senyor rey per just titol, segons que ya dauant hauets pogut entendre en la conquesta del regne de Murcia. [2] E com lo senyor rey hach hauda la ciutat de Murcia e la major part del regne, establi la terra e lexa procurador lo noble en Iacme Pere son frare ab molta bona caualleria que hi lexa ab ell.