Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCV

CAPITOL CCV.
Com lo magaduch ab sa companya hach segona batalla ab la gabella de Cesa e de Tiu, e los hach vençuts e morts prop de Filadelfia.

Ab tant lo primer dia de abril ab la gracia de Deus la senyera exi, e tot hom pensa de seguir la senyera, e ab la bona hora entrarensen per lo regne del Natuli. E los Turchs forensen apparellats per contrastar ab ells, ço es a saber la gabella de Cesa e de Tiu, qui eren parents daquells que la companya hauia morts al Artaqui. Si que com la companya fo lla prop duna ciutat qui ha nom Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble. E prop daquella ciutat a una jornada les dites dues gabelles dels Turchs foren, qui eren be tota hora VIII milia homens a cauall e be XII milia dapeu, e ells arrengaren batalla. E lo magaduch e sa companya hach ne gran plaer. Si que tantost abans no ferissen les fleches dels archs dels Turchs, van brocar en ells los de cauall ab los de cauall e los almugauers ab aquells dapeu. Queus dire? La batalla fo molt fort e dura del sol exit estro sus a hora de nona: si quels Turchs foren tots morts e presos, que non escaparen de cauall mil, ne dapeu cinchcents. E lo magaduch ab sa companya ab gran alegre lleuaren lo camp, que, no hagren perdut mas estro a LXXX homens de cauall e C dapeu e hagren guanyat sens fi. E com lo camp hagren lleuat, que hi jurcaren be VIII jorns, que estegren atendats en aquell lloch qui era molt bo e delitos, e ells sen vengren a la dita ciutat de Filadelfia hon foren reebuts ab gran goig e ab gran alegre. E axi ana la nouella per tota la terra del Natuli, que la gabella de Cesa e de Tiu eren estats desbaratades per los Franchs, e hagren goig: e no fo marauella, que tots foren estats catius, si los Franchs no fossen estats. E axi lo magaduch e sa companya estegren a la ciutat de Filadelfia XV jorns; e puix partiren daqui e anarensen a la ciutat del Nif, e puix a Macnexia, e puix faeren la via de la ciutat de la Tira.