Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCIV

De Viquitexts
Sou a «Capítol CCIV»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CCIV.
Com lo magaduch sen ana a Constantinoble per lexar la magaduquesa; e com recapta del emperador paga per quatre mesos, e los grans dons que feu a tota sa companya.

E axi cascu compta ab son host, e hach ni de tals, que tantsolament menaren llur priorat, que be un any de paga hauien pres del seu host. E aquells qui sauis eren hagren viscut ordonadament, empero no hi hach negu qui non hagues pres per molt mes, quel temps no era que hauien estat. E dementre que lo compte se feya en lo mes de març, lo magaduch ab quatre galees ab la magaduquesa e sa sogra, germana del emperador qui hauia exiuernat ab ell, e dos germans de sa muller, anasen en Constantinoble per dexar la magaduquesa a Constantinoble, fo li feyta gran festa e gran honor. E recapta ab lo emperador paga de quatre mesos a ops de la companya, ço que negu no sen suspitaua, per la gran despesa que hauien feyta al yuern, e cascu hauia molt a tornar. E axi dexa la magaduquesa a Constantinoble, e pres comiat della e de sa sogra e de sos cunyats e de sos amichs; e puix pres comiat del emperador, e recullis ab les dites quatre galees, e fo tornat al Artaqui a XV jorns de març. E tuyt hagren gran goig, com lo vaeren. E lo magaduch demana, si tot hom hauia comptat ab son host: e digueren, que hoch.

E sobre aço ell feu cridar, que tot hom fos lendema en una plaça que hauia dauant lla hon lo magaduch posaua, e que cascu portas albara de ço que deuia a son host; que al compte feyt fo ordonat per los XII bons homens, ques faesen dos albarans partits per A, B, C, e quen tengues la hu lost, e laltre lo soldau: e aquells albarans eren sagellats ab lo sagell del magaduch. E com vench lendema, tot hom fo vengut ab son albara, e lo magaduch sech en un seti qui li hagren feyt dejus un arbre qui ha nom Hom, e feu se venir cascu ab son albara, e troba, que hauien reebut sens nombre segons lo temps que hauien estat al exiuernar. E com tots los albarans hach reebuts, e mesos en un tapit dauant si, ell se lleua e dix: prohomens, yous he molt que agrahir, com a vosaltres plague, que yo fos cap e senyor vostre, hem volgues seguir lla hon yo volgui menar vosaltres. Ara yo trop, que tuyt hauets pres molt mes, dos tants, que no hauets estat en lexiuernar; e hani quin ha pres tres tants, e daltres quatre tants: si que yo trop, que si comptar vos ho volia la cort, que vosaltres hauriets a passar gran desayre. Per que a honor de Deus e a honor del imperi e per lamor que yous he yo de gracia especial vos do tot quant hauets despes aquest yuern, que nous sia abatut res de vostres pagues. E ades de present yo vull, que sien cremats tots los albarans que aci me hauets posats, e los Grechs porten los llurs albarans al nostre racional, e fer los ha estar pagats. E tantost feu venir foch, e feu cremar dauant tuyt tots los albarans. E tot hom lleuas, e anaren besar li la ma, e lin faeren moltes gracies: e deuien ho fer, quel pus bell do fo justat que senyor faes a sos vassalls passat a mil anys; que tota hora feu pagar de VIII mesos uns ab altres, que muntaren sols dels homens a cauall L milia unces dor, e dels homens dapeu prop de LX milia unces. Si que tota hora, ab ço que richs homens hauien pres, comptaua hom, que muntaua C milia unces dor, que fan sis comptes de moneda.

E com aço hach feyt, encara los volch mes alegrar: que mana, que tot hom fos lendema a la dita plaça per reebre en bell or paga de quatre mesos. E axi podets entendre, quin goig hach en la host, e ab quin cor lo seruiren daqui auant. E axi lendema feu los donar paga de quatre mesos, per que tot hom lendema saparellas be dostejar.