Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCIII

De Viquitexts
Sou a «Capítol CCIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CCIII.
Com lo magaduch passa en Natuli, e pres terra al cap del Artaqui menys de sabuda dels Turchs, els combate, e hach treyt de catiu totes les terres qui eren subjugades per los Turchs, e exiuerna al Artaqui.

E axi vejats Greschs quina gent son, ne Deus com los ha ayrats; que Xor Miqueli, fill del emperador major, passa al Artaqui be ab XII milia homens a cauall, e be ab C milia de peu, que hanch ab los Turchs nos gosaren combatre, si que sen hach a tornar ab gran vergonya. E en aquell lloch del Artaqui hon era estat e sen hach a tornar, aqui trames lemperador lo magaduch ab sa companya qui no era mas mil cinchcents homens a cauall e quatre milia de peu.

E abans que partissen de Constantinoble, lo magaduch ordona, que lemperador donas per muller una parenta sua an Ferran Daunes, el feu almirall del imperi. E aço ordona lo magaduch, perço que les sues galees se mantenguessen ab los homens de la mar qui ell hauia manats, e que Genouesos ne altres gents nos gosassen contra los Cathalans moure en tot limperi. E axi mateix que, com ell entraria ab la host dintre terra, que les galees li fossen en lloch sabut ab viandes e ab tot refrescament: si que tot llur feyt ordona tambe, que nul hom no hi pogra res millorar. E axi mateix hauia ab les galees de les illes e de les altres terres e de les marines tot ço que li feya ops per si e per sa gent.
E com tot aço fo ordonat, presseren comiat del emperador, e recullirensen e anarensen al cap del Artaqui envers la terra ferma, perço com los Turchs de tot en tot volien hauer aquell cap qui es molt gracios lloch: e tot aquell cap se guarda ab un mur que ha en lo cap del Artaqui envers la terra ferma, que no ha de lloch de batalla mig miller de la una mar a laltra. E puix daquell estret auant es lo cap molt gran, en que ha mes de XX milia entre alqueries e masos e casals. E los Turchs moltes vegades eren venguts per esuahir aquell mur, que sil poguessen esuahir, tot lo cap barrejaren. E axi lo magaduch ab tota sa gent pres terra aqui, que hanch los Turchs non saberen res. E com hagren presa terra, hagren sabut, quels Turchs hi hauien combatut aquell jorn. Si quel magaduch demana, si eren lluny daqui, e ells digueren, que neren lluny entro a dues llegues, e que estauen el mig de dos flomayres. E tantost lo magaduch feu cridar, que tot hom fos aparellat lendema mati per seguir la senyera. E es ver, que ell portaua la sua senyera e del emperador ab la caualleria, e los almugauers portauen un pano ab lo senyal del senyor rey Darago, e en la dauantera de la fila un pano del senyal del rey Fraderich: e axi se ho emprengueren ells, com faeren omenatge al magaduch.

Si que lo mati ab gran volentad e ab gran alegre lleuarensen tant gran mati, que a lalba foren a la Flomayre hon los Turchs eren atendats ab llurs mullers e ab llurs infants, e pensaren de ferir en tal manera en ells, quels Turchs estegren marauellats destes gents, que ab los darts feyen tant grans colps, que res no hi hauia durada. Queus dire? La batalla fo fort, com los Turchs se foren presos a les armes; mas que valia? quel magaduch ab sa companya de cauall e de peu se metien en tal guisa sobrells, que los Turchs non pogren pus durar; e aqui mateix no volien fugir per les millers e per los infants que hi hauien, de que los dolia lo cor, ans volien abans murir. Si que james no foren homens qui tant grans tornes faessen; mas empero a la fi tots nanaren ab les llurs mullers, e ab llurs infants foren tots catius: e dels Turchs muriren aquell dia mes de tres milia homens a cauall, e mes de deu milia de peu. E axi lo magaduch e les sues gents lleuaren lo camp, e no tengren a vita nul hom de deu anys amunt, e tornarensen al Artaqui ab gran goig, e trameteren los esclaus o esclaues en les galees, e moltes belles joyes que trames al emperador la major part, e de les esclaues a la emperadriu e al fill del emperador, e a madona muller del magaduch trames esclaues e joyes moltes, e cascu dels richs homens e adalils e almugauers a madona sogra del magaduch. E aço fo al VIII jorn, que foren partits del emperador, si que el goig e el alegre fo axi gran per limperi, e majorment per lemperador e madona sogra del magaduch e per madona sa filla, que tot lo mon sen deuia alegrar; mas quisquen hagues goig, Genouesos nagren gran dolor. E axi mateix nach gran desplaer Xor Miqueli, lo fill major del emperador, e gran enueja, si que daquell jorn auant posa sa yra sobre lo magaduch e sobre sa companya; que mes amara perdre limperi, que com aquesta victoria hauien hauda, perço com ell hi era estat ab tanta gent, e era estat desbaratat dues vegades, jats se sia, que ell son cors era dels bons cauallers del mon. Mas sobre los Grechs ha Deus tramesa tant de pestilencia, que tot hom los confondria.

E aço esdeue per dos pecats senyalats qui en ells regna: ço es la hu, que son les pus argulloses gents del mon, que no ha gent el mon que ells preen res, sino ells mateixos, e res no velen; e daltra part, que han la menys charitat de llur prohisme que gents qui sien el sigle. Que com nos erem en Constantinoble, les gents qui fugien del Natuli per los Turchs, estauen e jayen per los fems en Constantinoble, e cridauen fam; e per amos de Deus no hi hauia Grech que res los volgues donar, e si hi hauia gran marcat de totes viandes. E los almugauers de pietat quen hauien mig partien ab ells ço que deuien menjar: si que per aquesta charitat que les nostres gents feyen, com en lloch hostejauen, mes de dos milia pobres Grechs que Turchs hauien desaretats los anauen darrera, e tuyt venien ab nos. E axi podets entendre, Deus com ha ayrats los Grechs; que diu lexempli del saui, que com Deus vol mal al hom, la primera cosa en quel punix es, que li tol lo seny. E axi los Grechs han la yra de Deus, que res no valen, e cuyden mes valer, que les altres gents del mon: axi mateix, que no hajen charitat ab llur prohisme, be par, que de tot los ha tolt lo seny.

E com aço fo passat, lo magaduch ab tota sa companya saparella de entrar sobre los Turchs per lo Natuli, e trer de catiu les ciutats e los castells e les viles que sauien los Turchs subjugades. E com lo magaduch e ses gents foren apparellades de partir del Artaqui, qui era lo primer dia de noembre, comensa a fer lo major yuern del mon, e de pluges e de vent e de fret e de mal temps, si que les flomayres vengren tant grans, que nul hom no las pogra passar.

E axi hach son consell, que exiuernas en aquell lloch del Artaqui qui es lloch gracios de totes coses; que en aquella terra fa lo major fret del mon, e de les mes neus, que pus hi comensa a nauar entro a labril, no fa als. E com hach acordat de exiuernar en aquell lloch del Artaqui, feu lo pus bell pensament que nul hom pogues fer: que ell ordona VI bons homens daquell lloch e dos cauallers cathalans e dos adalils e dos almugauers, e aquests XII ordonaren a cascu rich hom sa posada, e als cauallers atre tal, e als almugauers; e ordonaren axi, quel host de cascu li deuia donar pa e vi e ciuada e carn salada e formatges e ortalisa e llit e tot ço que mester haguessen, saluant carn fresca e salsa, de totes altres coses los hauien a bastar. E en cascuna cosa posaren preu conuinent aquells XII homens, e ordonaren, quel host fes talla ab aquell qui posaria en son albelch de totes coses; e que aço los complissen del primer dia de noembre entro per tot març. E com vendria, llauors comptaria cascu ab llur host dauant aquells XII o la hu daquells; e que aytant com haurien pres los comptarien sobre llur solil; e lo bon hom senyor de la casa pagar li ha la cort. Si que daço foren molt pagats aquells de la host, e los Grechs atre tal. E axi foren ordonats de exiuernar.

E lo magaduch trames en Constantinoble, e feu se venir la magaduquesa, e exiuernaren ab gran goig e ab gran alegre. E lo magaduch ordona, que lalmirall ab les galees, e tots lo homens de mar anasen a exiuernar a la illa del Xiu ques molt graciosa illa, e llas fa lo mastech quen lloch mes del mon no sen fa: e perço los feu lla anar a exiuernar, com Turchs ab barques corrien aquelles illes. E axi ells guardaren tota aquella encontrada, e anauen vesitant totes les illes. E axi passaren tot aquell yuern ab bona vida e ab solas e ab deport, los uns e els altres. E com lo febrer fo passat, lo magaduch feu cridar per tot Lartaqui, que tot hom hagues comptat ab son host per tot març, e que fos aparellat de seguir la senyera lo primer jorn de abril.