Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXVIII.
Com lo rey Carles recorrech al papa e al rey de França, e passa en Napols ab dos milia cauallers; e com lo dit rey Carles passa daquesta vida, e romas lo regiment del regne en poder dels fills del princep qui era llauors pres a Barcelona.

Com lo rey Carles hach oydes les nouelles, axi de la preso del princep com de la batalla dels comptes, com del feyt Dagosta, com de tots los altres damnatges que hach presos e prenia tots dies, pensa de recorrer al papa, e puix al rey de França; e pensa durdir e dendreçar tot ço que poch contra lo rey Darago; e pensasen de venir en Napols, que hauia gran paor que nos reuelas. E ab ell vench lo compte Dartes e daltres comptes e barons e cauallers que foren be dos milia. E anaren tant per llurs jornades que vengren a Napols, e vengren hi en tal punt, que certament non tornaren en França de tots dos milia cauallers dos cents, que tots muriren en la guerra en Calabria e a Taranto; que sol en un dia ne muriren a Otrento mes de CCC cauallers, e axi mateix ne muriren a Taranto, e el pla de senct Marti ne muriren mes de D. Queus dire? que en lloch nos podien atrobar ab los Cathalans e Aragonesos, que no fossen morts e desbaratats. E aço esdeuenia per obra de Deus que baxaua lo llur argull e exalçaua humiltat quel senyor rey Darago hauia, e sos fills e sa gent: e podets ho entendre en lor presoners que per honor de Deus lexaren anar soltament. E hanch nos pot dir, quel rey Carles ne soltas negu qui en poder dell ne dels seus vingues, ans com ne prenien negu, los tallauen los punys, els exorbauen. E aço hagren molt de temps durat e sofferit lalmirall e els altres del senyor rey Darago; si que a la fi vaeren la gran desmesura quen feyen, e lalmirall pensa de tolre punys e dexorbar. E com ells vaeren aço, castigaren sen, e no per honor de Deus ne per misericordia, mas per paor del almirall. E axi sesdeue de moltes gents, que mes acaba hom ab ells ab mal, que ab be. Per que a cascu valria mes ques castigas de son mal vici, si la, per amor o temor de Deus, que com Deus dona la sua yra sobre ell.