Queus dire? que tots dies venien al rey Carles aytals nouelles, si que diuse, que hanch no fo senyor al mon, qui apres tant gran prosperitat que ell hauia hauda se vaes ab tant desplaer a la sua fi. Perque cascuns se deuen esforçar, ques guarden de la yra de Deus; que contra la yra de Deus res no pot hauer durada. Queus dire? quen aytal planeta com fo caygut plach a nostre senyor Deus que finis sos dies, e passa daquesta vida. E pot hom dir dell, quel jorn que muri, muri lo millor caualler del mon apres lo senyor rey Darago e lo senyor rey de Mallorques: e solament vos en lleu aquests amdosos. E axi la terra sua romas en gran treball per raho de la sua mort, e perço com lo princep qui deuia aretar la sua terra era pres a Barcelona; empero lo princep hauia molts infants, e entrels altres hauia tres fills grans, ço es a saber mosenyer en Lluys qui puix fo frare menor e puix bisbe de Tolosa e muri bisbe, e vuy es sanct canonisat per lo sanct pare apostolich, e fa hom festa dell per totes les terres de chrestians. E apres hi hauia un altre fill qui se appellaua e se apella encara duch de Taranto.
E aquests tres fills ab lo compte Dartes e ab los altres barons honrrats de llur sanch regiren la terra entro que llur pare lo princep fo fora de la preso, quen exi ab pau segons que oyrets auant. E axi lexar vos he a parlar del rey Carles e de sos nets que regen la terra, e parlar vos he del rey de França.
CAPITOL CXIX.
Com lo rey de França trames lo llegat del apostolich e lo senescal de Tolsa al senyor rey de Mallorques per endreçar llur passatge per la sua terra; e com ordona dentrar en Cathalunya ab tot son poder per mar e per terra.
Com lo rey de França hach ordonat de fer les galees, e feytes aparellar viandes per tot Tolsa e Quaqueses e Balderes e Narbones, e encara al port de Marsella, e en Aygues Mortes e a Narbona, ell trames lo cardenal qui era llegat e el senescal de
