Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXII

CAPITOL CCLXII.
Com los barons del principat de la Morea delliberaren fer matrimoni de la nina princesa de la Morea ab en Falip, fill segon del rey Carles, e se ferma, ab que lo fill del compte Daria mulleras ab germana de dita princesa e senyora de Matagrifo.

E es veritat, que daquell senyor duch de Burgunya, qui fo net del rey de França, axi com dauant vos he comptat, auayllaren los princeps de la Morea, ço es a saber entro al princep Loys qui fo lo quint princep daquell senyor de Burgunya, e net del rey de França auaylla. E aquest princep Loys muri, que non romas nengu, mas romangueren ne dues filles, la una hauia XIV anys, com ell muri, e laltra nauia XII anys. E lo princep llexa lo principat a la major, e a la manor la baronia de Matagrifo; e llexa vinclat lo principat a la manor, que si la major muria sens infants de lleyal conjugi, que tornas a la manor; e axi mateix jaqui vinclada la baronia de Matagrifo a la major. E com los barons del principat hagren perdut lo princep Loys quels era estat molt bon senyor, pensaren, a qui porien donar la filla major, qui fos senyor poderos quels pogues defendre del dispotat de Larta e del emperador e del senyor de la Blaquia; que ab tots aquells marcha lo principat e el ducat de Tenes; que antigament lo ducat se tenia per lo principat, mas puys la particio fo feyta dels dos germans qui ho conquistaren, hach lo ducat lo compte de la Marxa.

Queus en diria? quel rey Carles en aquell temps hach conquestat lo regne de Sicilia, axi com ja hauets entes, e fo lo major senyor e lo pus poderos qui en aquell temps fos a lleuant. E aquell senyor rey Carles hauia un fill qui hauia nom Falip, qui era apres del major. E los barons de la Marxa pensaren, que a negu no porien donar la nina princesa tambe, com a mosenyer en Falip fill del rey Carles, qui era molt saui e bo: e axi hagren un archebisbe e un bisbe e dos richs homens e dos cauallers e dos ciutadans, e trameterenlos al rey Carles en Napols, hon lo trobaren. E aquests missatges parlaren del matrimoni, axi que al rey Carles plague molt, per ço com sabia, que aquella nina auayllaua de son llinatge, daltra part, quel princep de la Morea es de les honrrades riqueses del mon apres de rey. E axi atorga lo matrimoni de madona la princesa ab mosenyer en Falip. E abans que en als enantassen, se feu venir dauant son fill e li dix, com aquell matrimoni hauia fermat, si ell ho volia. E mosenyer en Falip respos e dix, que li pleya molt, ab una cosa que plagues a ell, que li donas un do. E lo rey Carles dix, que demanas que volgues, que atorgat li seria. E sobre aço ell li besa la ma e dix: senyor, lo do queus deman es aquest. Ben sabets quen infantesa me lliuras per companyo lo fill del compte Daria, qui es dels meus dies, e si hanch nul hom se pot tenir per pagat de seruidor e de companyo, yom tench per pagat dell; per queus prech, pare senyor, quell haja per muller la germana de la princesa ab la baronia de Matagrifo, e que amdues germanes a una missa sien nouies, e que amdosos nos façats cauallers aquell dia de la vostra ma. E lo rey Carles atorgali ho, e feu venir los missatgers, e ferma axi mateix aquest matrimoni. E tantosl mana, que fossen armades a Brandis X galees que amdues les donzelles aportassen al dit lloch de Brandis, e lla lo rey Carles e son fill esperarles hia, e lla farien les noces. E de Brandis al principat no ha CC milles: e axi era lloch cominal. Queus dire? que les donzelles amenaren a Brandis, e aqui feu lo rey Carles cauayller son fill, e apres son companyo. E mosenyer en Falip feu aquell dia C cauallers de la sua ma, e son companyo XX, e amdues germanes foren nouies ensemps. E la festa fo gran que aquell dia e totes les huytaues se feu en aquell lloch.

E puys ab les X galees passaren en principat, e mosenyer en Falip lo princep de la Morea, e son companyo senyor de la baronia de Matagrifo. Queus dire? que mosenyer en Falip no vixque molt de temps, ans muri, e no hach infant negu; e puys la princesa hach per marit un gran baro del llinatge del compte Liuerus, e daquell hach una filla. E puys muri aquell princep, e la princesa, com sa filla fo de edat de XII anys, donala per muller al bon duch de Tenes, aquell qui dexa lo ducat al compte de Brenda qui era son cosi germa, que no hach infant negu de la filla de la princesa. E com la princesa hach maridada sa filla, anassen en França e pres per marit mosenyer en Falip de Saboya, e amdosos ensemps vengren al principat. Si que a poch de temps la princesa muri de malautia e llexa en son testament, que son marit de sa vida fos princep, e puys apres la mort dell quen llexaua a sa filla, ço que fer no podia, que ans deuia tornar a sa germana qui era viua, a qui son pare ho hauia vinclat. E com la princesa muri, lo princep era en França.

E en aquella saho lo princep de Taranto, frare del rey Robert, era passat a la Morea per venir contra son cunyat lo dispotat de Larta; e vaent lo principat menys de senyor e de dona, pres lo, que no troba qui lo li contrastas. Si que mosenyer en Falip de Saboya, princep de la Morea, quiu sabe, fo molt despagat. Si que no ana a molt de temps, quel princep de Taranto fo en França. E lo princep de la Morea clamas al rey de Franca del princep de Taranto, com li tenia son principat sens desafiar, e a la fi sentencia fo donada, quell lo li desamparas. E axis feu, quel princep de la Morea trames sos preycadors qui per ell reeberen lo principat.

E en aquest temps muri lo duch de Tenes menys de infants e llexa lo ducat al compte de Brenda, cosi germa seu, axi com ja dauant vos he dit, e romas la duquesa filla de la princesa viuda. Ara vos lexare a parlar de la princesa, e tornar vos he a parlar de sa germana.