Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXXIII
CAPITOL LXXXIII.
Com lalmirall en Roger de Luria vench al port de Malta, e hach regonegut lestol dels Marselesos; e com se volch mostrar orgullos en aquesta primera batalla, la qual hach a vençre.
E tantost recullirense, e menarense una barca de VIII rems que trobaren a Xicle, perço que ab aquella descobrissen lo port segretament. E com foren recullits, meterense en mar ab loratge qui fo a la terra, e abans dora de matines ells foren dauant lo port, e tantost a la sorda sorgiren, e anaren los dos lenys armats per descobrir lo port, e dauant los lenys armats be una ballestada ana la barca. E los Prohençals tenien los dos lenys en guarda en cascuna de les puntes que son entrant el port. E la barca entra per mig del port en tal manera ab boga sorda, que vench dauant lo castell, e troba totes les galees que estauen ab palomeres llargues, e compta les totes, e troba que eren XXII galees e dos lenys que descobri que estauen axi mateix cascu en sa punta ab palomera llarga: e axi exis del port, e troba los dos lenys que estauen en roda en mig de la entrada del port, e tantost vengren al almirall e digueren li ço que hauien vist.
E tantost lalmirall feu guarnir la gent, e metre les galees en cuns de batalla. E com foren tots aparellats de la batalla, començas a fer alba, e tuyt cridaren al almirall: firam! que tots son nostres. E llauors lalmirall feu una cosa que li dech esser mes notada en follia, que en seny: que dix, que ja Deus no volgues que ell los feris durment, ans volia que tocassen les galees les trompetes e les nacres, e ques despertassen, e quels lexaria aparellar; que no volia que nul hom no li pogues dir, que nols hagra vençuts, si durment nols trobas. E tuyt començaren a cridar: ben diu lalmirall. E aço feu assenyaladament lalmirall, com era la primera batalla que ell feu despuix fo feyt almirall, e axi volia mostrar son ardiment e la proesa de la bona gent qui era ab ell. E feu tocar les trompes e les nacres, e començaren a entrar esquerra feyta per lo port totes enfrenellades la una ab laltra. E els Prohençals despertarense a mal so, e tantost lalmirall en Roger lleuant rem ades ades dexals guarnir e apparellar. E auallaren hi be del castell C homens de paratge, e entre Prohençals e Francesos que entraren en les galees dels Prohençals, si que foren molt pus forts: e parech ho be a la batalla. E com en G. Cornut almirall de Marsella viu largull del almirall en Roger de Luria, quels pogra hauer tots morts e presos menys de batalla, dix tant alt que tuyt ho oyren: ha Deus! ques aço? e que gent es aquesta! aço no son homens, ans son diables qui no demanen mas batalla; que a llur saul nos pogren tots hauer ans, e non han volgut. E dix: donchs, senyors, vajaus lo cors, ab quius hauets a combatre, ara parra que farets: aci es largull de Cathalunya, e de Prohença la honor, o desonor de tot, aytant com lo mon durara. E axi pens cascu de be affer, que al partit som venguts que anauem querir al partent de Marsella: e parme que nols nos ha calguts cercar, que ells son venguts a nos; ara vaja lo feyt axi com puixca, que no es de romanir.
E llauors ell feu tocar les trompes, e lleua volta a les palomeres, e be aparellat e en cuns de la batalla vengue envers les galees den Roger de Luria, e aquelles den Roger envers ells: e el mig del port vanse ferir tant vigorosament, que totes les proes de cascuns se romperen, e la batalla fo molt cruel e fellona. Queus dire? quel joch feyen llances e darts quels Cathalans gitauen en tal manera, que res nols hauia defensa; que colp de dart si troba que passa lom ab les cuyraces, e ab tot: e colp de llança qui passa lom que aconseguia, e passaua la cuberta de la galea. E dels ballesters nons cal dir, que eren ballesters de taula, que en tal guissa eren atresats, que no tirauen treta que no matassen, o no gastassen lom que ferien; que en les batalles en taula fan los jochs. Perque fa que foll almirall de Cathalunya com mena galees ab tersols,[1] sino XX per centenar, per descubrir; quels ballesters en taula van atresats e ordonats, e axi res nols pot estar dauant. Queus dire? que la batalla comença al sol exit e dura entro a hora de vespres, que nul temps nul hom no poch vaer tan cruel batalla. E jats se fos quels Marseleses hauien auantatge de una galea e dels C homens de paratge qui hi eren muntats del castell de Malta, a la fi no pogren hauer durada los Prohençals; que com vench a hora de vespres, be tresmilia e cinchcents homens de Prohençals hagren morts, axi que no foren res aquells qui romangueren sobre cuberta. E com los Cathalans vaeren, que aquells pochs se defenien tant, cridaren fort a alta veu! Arago! Arago! via sus! via sus! E tuyt començaren a pendre vigoria, e van muntar en les galees dels Prohençals: e tots quants ne trobaren sobre cuberta muriren. Queus dire? que entre los nafrats e altres quis meteren de sota, non escorceren D homens vius, e daquells muriren molt puix per nafres mortals que hauien. E lalmirall en G. Cornut e tots sos parents e amichs que hi hauia, e els homens de paratge e de vergonya foren tots pecejats. E axi van pendre totes les XXII galees, e dels lenys armats la hu, e laltre anassen e mese en mar, que era molt millor de rems que aquels del almirall en Roger, e anassen en Napols e Marsella a comptar lo llur mal mandado. E com lo rey Carles ho sabe, fo molt dolent e despagat, e tench son feyt per perdut.
E com lalmirall en Roger hach preses les galees e el leny, anassen a la punta del port de ponent, e va metre la sua gent en terra, e cascu regonech son companyo: e trobaren, que hauien be perduts CCC homens, e de nafrats be CC; dels quals guariren la major part. E dix, que tot hom qui hagues res guanyat, ques fos seu saluament e quitia, e que ell los donaua tot lo dret quel senyor rey ne ell hi hagues, que assats hauia; que per lo senyor rey e per ell hagues les galees e les persones. E axi tuyt faeren li gracies, e aquella nuyt ells pensaran be dells mateixos, e lendema atre tal, e tantost trameteren la barca armada a Çaragoça, en quels feyen asaber la victoria que Deus los hauia donada. E lalmirall mana per sa lletra als officials qui per lo senyor rey hi eren, que tantost haguessen molts correus que trametessen a Macina e per tota la illa de Sicilia a comptar aquest bon nouell, e axi se compli: e Deus do a nos tal goig com per tota Sicilia hach.
E axi mateix lalmirall aparella lo leny armat que hach haut dels Prohençals, e trames lo en Cathalunya al senyor rey e la senyora regina: e passa per Mallorques, e vench a Barcelona, e de Barcelona trameteren un correu al senyor rey e a madona la regina e als infants e per tota la terra del senyor rey Darago. E el goig quel senyor rey e madona la regina e els infants hagren, nous ho cal dir. E axi mateix lo leny dels Marselleses vench a Marsella,e comptals ço quils era sdeuengut. E el dol se comença a Marsella e en Prohença tal quecara dura, e durara daquests cent anys.
Ara lexare aço estar, e tornare al almirall en Roger de Luria.
- ↑ Var. B. & V. tarasols e torsols.