rey e per ell hagues les galees e les persones. E axi tuyt faeren li gracies, e aquella nuyt ells pensaran be dells mateixos, e lendema atre tal, e tantost trameteren la barca armada a Çaragoça, en quels feyen asaber la victoria que Deus los hauia donada. E lalmirall mana per sa lletra als officials qui per lo senyor rey hi eren, que tantost haguessen molts correus que trametessen a Macina e per tota la illa de Sicilia a comptar aquest bon nouell, e axi se compli: e Deus do a nos tal goig com per tota Sicilia hach.
E axi mateix lalmirall aparella lo leny armat que hach haut dels Prohençals, e trames lo en Cathalunya al senyor rey e la senyora regina: e passa per Mallorques, e vench a Barcelona, e de Barcelona trameteren un correu al senyor rey e a madona la regina e als infants e per tota la terra del senyor rey Darago. E el goig quel senyor rey e madona la regina e els infants hagren, nous ho cal dir. E axi mateix lo leny dels Marselleses vench a Marsella,e comptals ço quils era sdeuengut. E el dol se comença a Marsella e en Prohença tal quecara dura, e durara daquests cent anys.
Ara lexare aço estar, e tornare al almirall en Roger de Luria.
CAPITOL LXXXIV.
Com lalmirall en Roger de Luria pres Malta e Goy, e la gran fraternitat que de llauors en sa hach entre Cathalans e Sicilians.
Com lalmirall hach refrescada la sua gent dos jorns, senyera lleuada anassen fins a la ciutat de Malta, e volch la combatre. E els bons homens de la ciutat digueren li, que per amor de Deus nols faes damnatje negu, que la ciutat se metria en guarda e encomanada del senyor rey, e ques retrien a ell a fer e a dir tot ço quell manas. E llauors lalmirall entra dins la ciutat ab tota la gent, e pres homenatge dells e de tota la illa, e lexals bons CC homens de Cathalans quils defensassen dels homens del castell; pero ab menys ni hagra assats, que la major part nauien perduts a la batalla, e majorment daquells qui bons eren. E com aço hach
