troba que passa lom ab les cuyraces, e ab tot: e colp de llança qui passa lom que aconseguia, e passaua la cuberta de la galea. E dels ballesters nons cal dir, que eren ballesters de taula, que en tal guissa eren atresats, que no tirauen treta que no matassen, o no gastassen lom que ferien; que en les batalles en taula fan los jochs. Perque fa que foll almirall de Cathalunya com mena galees ab tersols,[1] sino XX per centenar, per descubrir; quels ballesters en taula van atresats e ordonats, e axi res nols pot estar dauant. Queus dire? que la batalla comença al sol exit e dura entro a hora de vespres, que nul temps nul hom no poch vaer tan cruel batalla. E jats se fos quels Marseleses hauien auantatge de una galea e dels C homens de paratge qui hi eren muntats del castell de Malta, a la fi no pogren hauer durada los Prohençals; que com vench a hora de vespres, be tresmilia e cinchcents homens de Prohençals hagren morts, axi que no foren res aquells qui romangueren sobre cuberta. E com los Cathalans vaeren, que aquells pochs se defenien tant, cridaren fort a alta veu! Arago! Arago! via sus! via sus! E tuyt començaren a pendre vigoria, e van muntar en les galees dels Prohençals: e tots quants ne trobaren sobre cuberta muriren. Queus dire? que entre los nafrats e altres quis meteren de sota, non escorceren D homens vius, e daquells muriren molt puix per nafres mortals que hauien. E lalmirall en G. Cornut e tots sos parents e amichs que hi hauia, e els homens de paratge e de vergonya foren tots pecejats. E axi van pendre totes les XXII galees, e dels lenys armats la hu, e laltre anassen e mese en mar, que era molt millor de rems que aquels del almirall en Roger, e anassen en Napols e Marsella a comptar lo llur mal mandado. E com lo rey Carles ho sabe, fo molt dolent e despagat, e tench son feyt per perdut.
E com lalmirall en Roger hach preses les galees e el leny, anassen a la punta del port de ponent, e va metre la sua gent en terra, e cascu regonech son companyo: e trobaren, que hauien be perduts CCC homens, e de nafrats be CC; dels quals guariren la major part. E dix, que tot hom qui hagues res guanyat, ques fos seu saluament e quitia, e que ell los donaua tot lo dret quel senyor rey ne ell hi hagues, que assats hauia; que per lo senyor
- ↑ Var. B. & V. tarasols e torsols.
