Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/179

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

E tantost lalmirall feu guarnir la gent, e metre les galees en cuns de batalla. E com foren tots aparellats de la batalla, començas a fer alba, e tuyt cridaren al almirall: firam! que tots son nostres. E llauors lalmirall feu una cosa que li dech esser mes notada en follia, que en seny: que dix, que ja Deus no volgues que ell los feris durment, ans volia que tocassen les galees les trompetes e les nacres, e ques despertassen, e quels lexaria aparellar; que no volia que nul hom no li pogues dir, que nols hagra vençuts, si durment nols trobas. E tuyt començaren a cridar: ben diu lalmirall. E aço feu assenyaladament lalmirall, com era la primera batalla que ell feu despuix fo feyt almirall, e axi volia mostrar son ardiment e la proesa de la bona gent qui era ab ell. E feu tocar les trompes e les nacres, e començaren a entrar esquerra feyta per lo port totes enfrenellades la una ab laltra. E els Prohençals despertarense a mal so, e tantost lalmirall en Roger lleuant rem ades ades dexals guarnir e apparellar. E auallaren hi be del castell C homens de paratge, e entre Prohençals e Francesos que entraren en les galees dels Prohençals, si que foren molt pus forts: e parech ho be a la batalla. E com en G. Cornut almirall de Marsella viu largull del almirall en Roger de Luria, quels pogra hauer tots morts e presos menys de batalla, dix tant alt que tuyt ho oyren: ha Deus! ques aço? e que gent es aquesta! aço no son homens, ans son diables qui no demanen mas batalla; que a llur saul nos pogren tots hauer ans, e non han volgut. E dix: donchs, senyors, vajaus lo cors, ab quius hauets a combatre, ara parra que farets: aci es largull de Cathalunya, e de Prohença la honor, o desonor de tot, aytant com lo mon durara. E axi pens cascu de be affer, que al partit som venguts que anauem querir al partent de Marsella: e parme que nols nos ha calguts cercar, que ells son venguts a nos; ara vaja lo feyt axi com puixca, que no es de romanir.

E llauors ell feu tocar les trompes, e lleua volta a les palomeres, e be aparellat e en cuns de la batalla vengue envers les galees den Roger de Luria, e aquelles den Roger envers ells: e el mig del port vanse ferir tant vigorosament, que totes les proes de cascuns se romperen, e la batalla fo molt cruel e fellona. Queus dire? quel joch feyen llances e darts quels Cathalans gitauen en tal manera, que res nols hauia defensa; que colp de dart si