Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XVIII

CAPITOL XVIII.
Com lo senyor infant en Pere hach feyts cauallers los nobles en Roger de Luria e en Corral Llança, e dona per muller la germana den Corral Llança a en Roger de Luria.

E lo dit senyor infant en Pere hauia en casa sua dos fills de cauallers, qui eren venguts ab madona la regina Costança muller sua. E la hu hauia nom en Roger de Luria qui era donrrat llinatge e de senyors de senyera: e sa mare hauia nom madona Bella qui nodri la dita regina Costança e ab ella vench en Cathalunya, e era molt sauia dona e bona e honesta, e nos parti nul temps, mentre fo viua, de madona la regina. E axi mateix lo fill que hauia per nom Roger de Luria nos parti della, ans se nodri en la cort, axi que era molt fadri, com vench en Cathalunya. E la baronia sua era en Calabria, que son XXIV castells e huntinent; e al cap de la dita baronia ha nom Loria. E lo dit Roger de Luria ja en aquest temps fo crexcut, e fo gran e alt, e feya se molt amar al senyor infant e a madona la regina e a tots cells de la cort. E axi mateix vench ab madona la regina un altre honrrat fadri qui era fill de compte e era parent de madona la regina e hauia nom en Corral Llança, e una sua germaneta nina e fadrina que era nodrida ab la dita madona la regina. E aquest en Corral Llança exi hu dels bels homens del mon, e mills parlant e pus saui, si que en aquell temps se deya, quel pus bell cathalanesch del mon era dell e del dit Roger de Luria: e no era marauella, que ells, axi com dauant vos he dit, vengrem molt fadrins en Cathalunya, e nudrirense de cascun lloch de Cathalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell parlar los paria ells aprengueren. E axi cascu dells fo lo pus perfet Cathala que negun altre, e ab pus bell cathalanesch.

E lo dit senyor infant en Pere feu caualler cascu dells, e dona per muller la donzella germana den Corral Llança al dit en Roger de Luria, la qual exi molt bona dona e sauia e honesta e de bona vida. E de la dita dona sobreuixque a ell e a ella un fill per nom Roger qui fora stat hom de gran affer, si hagues vixcut lloch de temps; mas joue de XXII anys mori. Empero dell parlarem auant, que conuendra affer, que daquell temps que vixque feu tals affers, que raho es quen dejam parlar, com lloch e temps sera. E axi mateix naixqueren tres filles qui totes foren bones dones: que la major fo muller del nobre don Iacme de Xirica, nebot del senyor rey en Pere, qui fo dels millors barons e dels pus honrrats de Spanya e per pare e per mare, e fo molt bona persona; e laltra muller del noble en Not de Moncada; e laltra fo muller del compte de Sancto sobrino qui es en Principat. E aquella dona germana den Corral Llança com hach hauts los dits infants, mori, de que fo gran tala per la sua bonesa e per sos infants que romangren tots pochs. E de puix lo dit noble en Roger de Luria pres per muller la filla den Berenguer Dentença qui es del pus honrrat casal de richs homens qui sia en Arago ne en Cathalunya; e daquesta dona hach que hi sobreuixqueren dos fills e una filla.

E axi lexar vos he a parlar del dit noble en Roger de Luria, com auant ne parlarem; que ell fo aquell e tal quels seus feyts aportaran raho, que yo que deja parlar dell; que dir pot hom, que hanch no fo nul hom qui fill de rey no fos, a qui Deus faes tantes de gracies ne honrras son senyor en totes coses qui comanades li fossen, com ell feu.