Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXC

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXC.
Com tostemps Deus punix tot hom qui pau trenca, e com los Pisans reteren lo castell de Caller al senyor rey Darayo, e per ell al iutge Darborea, e sen van exir per la porta de la mar; e com estandart reyal e panons foren mesos el castell de sent Brancas.

E axi podets entendre, com per les malicies llurs son estats consumats: que si la primera pau que feren ab lo senyor rey no haguessen trencada, encara pogren tenir lo castell de Caller e els altres llochs; mas ells, com ya hauets oyts, se tayllaren vergues ab ques son ferits. E cascuns siats certs, que qui pau trenca, passa lo manament de Deus qui pau lexa e pau volia: e axi guart se cascu, que prometra en fermetat de pau, que certament tenir ho deu, pus ho haja jurat e promes, e per res non deu tornar contra; e siu feja, non fara son prou, ans Deus li sera contrari a tot son tractament. Queus dire? quels missatges de Pisa e los altres cauallers quel senyor rey hauia elets, anaren tant, que vengren el castell de Caller, e trameteren missatge al iutge Darborea qui era procurador general de Serdenya per lo senyor rey Darago. E tantost ell vench al castell de Bonayre, e axi mateix fo aqui en Falip Boyl qui era capita de la guerra per lo dit senyor rey, e Emboxados qui tenia lloch del almirayll. E los missatges de Pisa parlaren ab aquells del castell de Caller, e lo dilluns a IX jorns de iuny del any de la incarnacio de nostre senyor Iesu christ MCCCXXVI ells reteren lo dit castell de Caller al dit senyor rey Darago, e per ell al dit iutge Darborea e al dit noble en Berenguer Carros e al dit en Falip Boyl e al dit Emboxados, qui en lo dit castell de Caller entraren be ab CCCC cauaylls armats e be ab XII milia seruents, tots Cathalans. E entraren per la porta de sent Brancas, e los Pisans exiren per la porta de la mar, e recullirense en quatre galees e en una nau quels dits officials del dit senyor rey los hagren apareyllades, quils portaren en Pisa.

E com los dits officials foren entrats dins lo noble en Berenguer Carros e companya del senyor rey lleuaren al castell de sent Brancas un gran estandart reyal del dit senyor rey, e puys en cascuna de les torres panons pochs reyals. E per gracia de Deus, com les dites senyeres e panons se lleuaren per les dites torres, no feya gens de vent; e tantost com foren arborades, vench vent al garbi lo pus bell del mon, qui estes les senyeres totes e los panons: e fo una vista la pus bella que hanch fos per aquells qui be volien a la casa Darago, e per los contraris lo reues. E aqui lo llaus se crida, e hauia hi tanta de gent dedins de Cathalans, e defora gran gent de Sarts, e aquells de Bonayre qui responien al llaus tots ensemps, que paria, que cel e terra vingues.

E axi los dits officials del dit senyor establiren lo dit castell de molta bona gent dacauayll e de peu en tal manera, que per tostemps daqui auant hi sera Deus seruit, e hi trobaran totes gentsveritat e justicia en tal manera, que la casa Darago e de Cathalunya naura tostemps honor ab la ajuda de Deus. E axi los Cathalans ab la ajuda de Deus poden fer compte, que seran senyors de la mar, ab aytal raho empero, que regoneguen lo senyor rey e los senyors infants sos fills, e tots los llurs sotsmesos, que aço los ve de la gracia de Deus, que no sen argullen, nes pensen, quels sia venguda aquesta honor e moltes daltres que Deus los dara per llur valentia ne per llur poder, mas tant solament quel poder e la gracia de Deus bo ha feyt. E si en aço va lo cor als dits senyors e als llurs sotsmesos, feyts compte, que de be en millor los vendran tots llurs feyts; que als no es el mon, mas lo poder de Deus (beneyt sia ell e la sua mare madona sancta Maria) qui aquesta gracia los ha donada.

E dementre se feya aquesta gran festa en Caller e en Bonayre per los Cathalans, e Pisans dolents e marrits recullirense e anarensen en Pisa tantost, com lo castell hagren retut, e los altres llochs quis tenien en Serdenya per los Pisans. E Deus do nos per sa marce major goig, quen Pisa no hagren, com vaeren entrar aquesta llur gent; empero confortarense entant, com hagren trobada pau ab lo senyor rey Darago, que tots se tenien per morts, si pau no haguessen hauda ab lo dit senyor rey. E daqui auant faran que sauis ells e les altres communes, que ab lo dit senyor rey nos prenguen en guerra. E axi Pisa cobra tots los presoners qui estauen presos a Bonayre, els Genouesos de Sahona. E axi podets vuer aquesta companya quels Pisans e aquells de Sahona hauien feyta a quina fi es venguda per llurs mals tractaments, e aytal lo que esperen hauer de Deus tots aquells qui no yran ab veritat e ab justicia; que veus aquests com foren confusos e abatuts per llurs mals tractaments.

E axi nostre senyor ver Deus per lleyaltat e justicia qui es trobada en la casa Darago, li ha feyta e li fa e li fara aytals gracies, com li fa. Que entre les altres gracies que Deus ha feytes al senyor rey Darago en Iacme, li ha feyta gracia que hach de madona la regina blanca filla que fo del rey Carles, (axi com damunt vos he dit) que fo molt sancta dona e bona, V fills e V filles, los quals tots e totes vae ordonats e heretats en sa vida.

E dir vos he, en qual manera, e com lo primer fill qui hach nom linfant en Iacme fo procurador general de tots los regnes per losenyor rey son pare, e aytant com administra la dita procuracio tench fortment justicia, axi al gran, com al poch. E a poch de temps, que ell hach tenguda aquesta senyoria, ell renuncia a tots los regnes e a tot lo mon, e a honor de nostre senyor ver Deus ell pres labit de la orda de la caualleria de Muntesa, e viu e viura, si a Deus plau, mentre vida haja, al seruey de Deus en la dita horda; perque daqui auant nons cal pus parlar dell, que ell ha lexada la senyoria que podia posseyr en aquest mon per posseyr lo regne de Deus, e per la sua marce li sia, que lin do gracia. Amen.

E en apres laltre fill qui hach nom lo senyor infant Namfos, lo qual es aquell que dauant vos he dit, al qual, depuys quel senyor infant en Iacme hach renunciat al aretatge de son pare, hach titol de primer engendrat, e fo jurat apres lo senyor rey son pare per senyor e per rey de tots los regnes del senyor rey son pare de tota la terra, e feu la conquesta de Serdenya axi com dauant hauets entes, e ha mantenguda e mantendra per tostemps la via de veritat e de justicia, axi com aquell qui es lo pus gracios senyor del mon e lo millor caualler de sa persona qui hanch fos en lo regne Darago. Iat se sia quen si haja molts de bons hauts, mas axi es daquesta beneyta casa que la marce de Deus tostemps va de be en millor, e fara daqui auant, si a Deus plau.