Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLV

CAPITOL CCLV.
Com hagrem bataylla ab los Moros de Miscona els vencem, e prenguem dotze milia persones preses entre fembres e infants; e com lo senyor rey Fraderich de Sicilia de gracia especial me dona la illa e els Querquens a tres anys.

E axi la vespra de la assencio nos moguem del castell, e aquell jorn anam nos a tendar prop dells a mija llegua. E el mati anam nosen dauant ells e trobam los molt be hordonats de la bataylla: e foren tota hora be X milia homens de peu d'armes bons, e entro a XXII homens de cauayll e no pus. E hagren mesos los homens veylls e les fembres e los infants en un bell casar hanch qui en aquell lloch era; e axi foren se mesos los homens darmes tots en esquerra ab lo genoll fermat en terra tots adargats. E nos no hauem volgut, que dels nostres Moros, ço es a saber de la nostra part, hi hagues negu: e axi fom nos da cauayll entro a CCXX cauaylls armats e trenta alforrats, e entro a mil homens de peu de Cathalans, que laltra gent era en les galees a guardar lo pas. E nos hauiem hordonat, que com seriem dauant ells, que com la primera trompeta tocaria, que tot hom preses armes; e a la segona trompeta que tot hom fos apareyllat de ferir; e com les trompes e les nacres tocarien, que pensassen de ferir tots dacauayll e de peu: e haguem mesa la pahonada nostra a la banda dreta, e a la sinistra estegren tots aquells dacauayll. Queus dire? que com los dos senyals foren feyts, e los Moros conegren, que a la terça deuiem ferir, cuytaren e varense lleuar ensemps, e van ferir a la nostra pahonada en tal manera, quels metien en derroca. E nos qui erem a la deuantera ferim entrells, que hanch no pogrem esperar lo terç senyal, perço com veyem, que tota la nostra pahonada se perdia, sino ferissem: e axi ferim en tal manera, que en mig dells fom; e apres micer Coral e tots los altres van ferir, que hanch lo terç senyal no pogren fer. E aqui fom tots mesclats, que james no vaes tant mortal gent com ells eren. Queus dire? quen veritat no pogra hom trobar en ells nul hom que no volgues murir: que axi sabandonauen entre nos, com fa un senglar entre aquells qui matar lo volen, com se veu a la mort. Queus dire? que la bataylla dura de mija tercia entro a la hora de nona: e axi a la fi muriren tots, que hanch hu non escapa qui en aquell camp fos, que tots no murissen. E tota hora nos mataren be LX cauaylls, ens en nafraren a mort be LX daltra part, e hi bach mes de CCC homens nafrats dels chrestians, e la marce de Deus non muriren pus de XVII. E com tots los Moros foren morts, anam nos en al Alcacer e combatem lo, e a la fi prenguem los, e muri hi tot hom qui fos de XII anys en sus, hom qui fos de XII anys en sus, e catiuam entre fembres e infants be dotze milia persones; e puys lleuam lo camp, e tot hom hi guanya e hi feu son prou. E puys tornam nosen al castell ab gran goig e ab gran alegre, e micer Coral ab tota sa gent qui ab ell eren venguts, e encara ab tots aquells cauallers e fills de cauallers qui eren a Gerba, qui escaparen de la bataylla de micer Pelegri, tornarensen en Sicilia sans e alegres, e menarensen tots los catius e catiues.

E yo romangui capita de la illa, axi com era dabans, tant solament ab aquells qui eren tenguts del castell. E pense de poblar la illa ab aquells de Moabia en tal manera, que dins aquell any fo axi be poblada, com hanch fo. E estauem tuyt en bona pau; si quel senyor rey nach axi bona renda tots anys, com hanch per nengun temps nexi. E axi veus la honor que Deus ne feu al senyor rey, que hach feyta venjança de ço que feyt li hauien, de que tostemps los chrestians ne seran mes temuts e amats en aquelles parts, e pus duptats; quen aço aporte yo Gerba, e axi es encara, que un sotil chrestia sen amenara XXX o quaranta Sarrahins presos en una corda, que no trobara qui li diga, que mal fa.

Perque lo senyor rey la sua marce hach entes per micer Coral e per los altres ço que yo hauia feyt en Gerba, e de gracia special donam la illa de Gerba e dels Querquens a tres anys ab tots drets e esdeueniments, e quen pogues fer aquells tres anys axi com de cosa mia; axi empero, que yo del meu guardas lo castell e la illa; e que anas pendre ma muller, que be li membra com a bon senyor la promissio que ell mauia feyta. E sobre aço yo jaqui a mon cosi a Gerba, en Ioan Muntaner, e als Querquens altre cosi germa meu, per nom en G. Sesfabreques; e vinch men en Sicilia e arme una galea. E de Sicilia ab gracia del senyor ab bon priuilegi quem hach feyt de la dita gracia anemen en lo regne de Valencia e pres terra en la ciutat de Mallorques hon trobe lo senyor rey en Iacme de Mallorques e lo senyor infant en Ferrando. E si hanch nul hom pres gran honor de senyors, si fiu yo dells, em donaren daço del llur la llur marce. E sobre tot ne feu gran festa lo senyor infant en Ferrando, que nos sabia ques faes, tant gran goig hauia, com me veya. Si quel senyor rey son pare dix moltes vegades, que yo era persona que ell deuia mes amar apres dell, que hom qui fos el mon. Si quel senyor rey son pare men feu moltes gracies e molts plaers.

Axi anemen a Valencia e ane pendre ma muller, que no hi estich mas de XXIII jorns; e puys reculli la en la galea, e girem a Mallorques e trobe, quel senyor rey de Mallorques fo mort: que lendema que yom parti cahech em malautia, don muri. Dens haja la sua anima per la sua marce, e li perdo axi com a bon senyor e dreturer quell era. E axi mateix trobe aqui lo senyor rey en Sanxo a qui hach lexat lo regne son pare, e vinclal al senyor infant en Ferrando, si lo dit senyor rey en Sanxo muria sens infants; e axi mateix trobe lo senyor infant en Ferrando. E si hanch me fo feyta honor per lo senyor rey llur pare, molt major me fo feyta a mi e a ma muller per lo senyor rey en Sanxo: si quel senyor infant en Ferrando la sua marce trames moltes joyes a ma muller, e lo senyor rey de Mallorques me trames a la galea LX cests de pa e molt vi e formatges e tres bous e XX moltons a moltes gallines; si que hanch nul hom tan sotil com yo nos poch tan lloar de tant alts senyors, com yo fiu dells. E axi mateix lo senyor infant en Ferrando trames me a la galea tot larnes darmes que hauia de son cors, e moltes daltres coses.

E axi partim dells ab llur gracia, e lo senyor infant en Ferrando lliuram dos falcons montarins gruees qui eren estats del senyor rey son pare, que trames per mi al senyor rey de Sicilia. E anemen a Menorca, e tantost com fuy a Maho ja hi hach missatge del senyor rey de Mallorques, que de part sua, si mi giraua, me fos donat gran refrescament: e si hanch ho mana, be ho compliren sos offlcials. E axi partent de Maho fuy en Sicilia, e pres terra a Trapena, e a Trapena yo pose ma muller, e ab la galea anemen a Masina e trobe, quel senyor rey era a Montalba en un lloch que ell esta volenters destiu, e aço era en iuliol; e yo ane lla e done los dos falcons al senyor rey, quel senyor infant en Ferrando li trametia, e li compte les noues que yo sabia dels senyors de ço de ponent. E puys pris comiat dell, e la sua marce donam del seu em feu molta donor. E ab la sua gracia anemen ab la galea a Trapena, e ab dos barques armades que yo hagui comprades a Masina, e lleue ma muller e anemen a Gerba hon fo feyta gran festa a mi e a ma muller. E tantost donaren de joyes a mi e a ma muller dos mil besants; e aquells dels Querquens axi mateix de llur poder me trameteren llur present. E axi ab la gracia de Deus estiguem en bona pau alegres e pagats en lo castell de Gerba tots aquells tres anys quel senyor rey mauia dats. Mas apres comptar vos he, en qual affany e trebayll torna la illa de Sicilia, e tots aquells qui del senyor rey eren.

Araus lexare a parlar de la illa, e tornare a parlar dels affers qui creixqueren al senyor rey de Sicilia, que nous vull comptar res de molts affers que a mi esdeuengren en Barbaria, perço com negu no deu parlar de si, mas si donchs no son feyts qui toquen a senyor, perque yo nous parlare de res dels affers que a mi esdeuenguessen, sino fossen feyts qui esdeuenguessen per senyor.