Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXVII

De Viquitexts

CAPITOL CCLXVII.
Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques passa a la Morea e pres Clarença a força darmes e hach tota la encontrada, el juraren per cap e per senyor tots los de Clarença e els de la Morea.

E com aço fo feyt, ell se reculli ab la bona hora a Masina e anasen a Clarença, e pres terra prop de la ciutat a dos milles. E la host exi de Clarença ab be CC homens a cauayll, que la li volgren contrastar. Queus dire? quels almugauers qui eren ab la senyor infant van exir en terra, e los ballesters, e van ferir en aquella gent, si quels faeren llunyar e fer placa, e entretant tragueren los cauaylls en terra. E com hach en terra entro a L homens de cauayll, e lo senyor infant fo guarnit e apareyllat e fo sobre son cauayll, ell feu desplegar la senyera, que pus no volch esperar laltre caualleria sua, ans feu sa brocada ab aquells L homens a cauayll e ab los almugaues, e va ferir los enamichs, e vals desbaratar, en axi que van fugir deuers la ciutat; e lo senyor infant ab tota sa companya ab ells ferint e donant. Queus dire? que ab ells ensemps sen entraren en la ciutat e mataren tots aquells quels plague, els hagren tots morts; mas com foren dins la ciutat, tota la gent crida: senyor, marce! senyor, marce! E sobre aço ell capdella e veda, que de aqui auant no muris negu.

E axi les galees e tot son estol vench a la ciutat, e tot hom entra dins. E les gents de la ciutat ajustarense e juraren per senyor lo senyor infant en Ferrando, e li faeren tots homenatge; que be sabien, que a ell pertanyia lo principat per madona sa muller. E tantost com aquells de la ciutat de Clarença lagren jurat, ell ana assatiar lo castell de Belluer, que es hu dels bells castells del mon, e es prop de Clarença. E combate lo fort, e hi dreça trebuchs, e a pochs de dies estrengue los en tal guisa, ques reteren a ell. E puys caualca per la terra, e cascu dels llochs se retien a ell volenters, perço com ell hach feyt llegir lo testament en publich del princep Loys qui vincla lo seu principat a la sogra del senyor infant, axi que a ella se pertanyia e per lo vincle, e perço com ella sobreuiui molt de temps a sa germana la princesa, axi que tuyt sabien, que a ella deuia tornar lo principat: e puys mostra a la donacio quen hauia feyta entre vius a la infanta. E puys axi mateix, que com muri feu testament, e jaqui ereu madona la infanta sa filla, e puys mostra, com madona la infanta en son testament ho hauia llexat al infant en Iacme son fill, e encara que ho vincla al senyor infant en Ferrando, si son fill muria. E com aço hach mostrat, lo senyor infant en publich en la ciutat de Clarença per totes parts nanaren lletres: e axi tuyt se tenien per dit, que per dret lo principat deuia esser de son fill, e si son fill defallia, que deuia esser del infant en Ferrando. E axi tots lo obeyren axi com a senyor natural e dreturer: e lo senyor infant tench los en veritat e en justicia.

Ara vos lexare a parlar del senyor infant, e tornare a parlar de son fill linfant en Iacme.