per llurs cauaylls, e a cascu done una aljuba de drap de llana, e altra de lli, e a tots los caps una aljuba de preset bermeyll, e altra de xalo. E fiu los possar en terra ferma, e axi anarensen pagats de mi en tal manera, quem preferiren valença contra tots los homens del mon. E yo perço giten los Alarps, quels homens de Miscona sen tenguessen per pus segurs; e yo que hauia manat, que nul hom nols faes damnatge.
Si que a pochs de dies micer Coral Lança ab tota aquella companya bona vench a Gerba e pres terra al castell. E aqui auallaren los cauaylls; e los cauaylls hauien tant gran paor dels camells, que de tot seny exien, com los veyen. Si que hagren dacord, que entre dos camells metessen un cauayll a menjar prop dells: si que fo lo major trebayll del mon. Empero axi samansaren entrells en tal manera, que ab ell ensemps menjauen. Queus dire? que XIII jorns faem axi repossar los cauaylls e la gent. E dins aquells treze jorns lo traidor Nalef venchse metre en poder de micer Coral qui li promes, que nol mataria, e que li faria preso honrrada; quel dit Alef era fals e mestre, e tench tot son feyt per perdut, e volch se abans metre en la preso del senyor rey, que si vengues en ma de nosaltres del castell; que be sabia, que ab nos ell nos podia restaurar.
CAPITOL CCLV.
Com hagrem bataylla ab los Moros de Miscona els vencem, e prenguem dotze milia persones preses entre fembres e infants; e com lo senyor rey Fraderich de Sicilia de gracia especial me dona la illa e els Querquens a tres anys.
E axi la vespra de la assencio nos moguem del castell, e aquell jorn anam nos a tendar prop dells a mija llegua. E el mati anam nosen dauant ells e trobam los molt be hordonats de la bataylla: e foren tota hora be X milia homens de peu d'armes bons, e entro a XXII homens de cauayll e no pus. E hagren mesos los
