Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/491

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL CCLIV.
Com tots los de Miscona ab en Alef se volgren retre a mi en Ramon Muntaner; e com lo senyor rey de Sicilia trames micer Corral Llança ab XX galees, per raho que hi prenguessem venjança de tuyt, en fo donada la dauantera a mi en Ramon Muntaner.


E com aço fo feyt, yom parti dells ab gran pau e ab gran amor, e llexe lo pas be guardat, e yo tornemen al castell, que tengui lo feyt per guanyat, com se fo. E com fuy al castell, yo hagui missatge daquells de Miscona e den Alef, ques retrien a mi. E yo sens sabuda del senyor rey nols volgui perdonar, e tramis ne una barca armada al senyor rey Fraderich, que volia quen faes, que tots eren morts e perduts, si ell se volia: e que ara era hora, fi venjança volia pendre. Queus dire? lo senyor rey hach son conseyll, que per res a marce nols preses, que gran desonor li seria, que non preses venjança del dan que li hauien donat. E axi arma XX galees, e trames micer Coral Llança de Castellmenart ab CC caualls armats de bona gent a Gerba, e ab dos milia homens de peu menys daquells de les galees, e trames me a dir per la barca que yo li hauia tramesa, que per res a marce nols prengues; ans si de fam muriren, que quaix res non sabes, quels faes fer ajuda de vianda als Sarrahins qui ab mi eren. E aço mana ell, perço que per fam no sen exis negu de nuyt nadant. E axiu cumpli com lo senyor rey mana.

E nos del castell qui sabem, quel senyor rey nos trametia micer Coral Llança ab aquella gent, trametem al senyor rey un missatger ab una barca armada, en quel pregam, que nos haguessem la dauantera a la bataylla, puys la fam nauiem soffert be un any e mig, e que conexien los Moros qui erem. E axi lo senyor rey atorgalans. E com yo sabi, que micer Coral Llança era appareyllat ab tota aquella bona gent de venir, yo pagui los CC homens dacauayll Dalarps qui.ab mi hauien estat en la guerra (que molt lleyalment mauien seruit, si hanch per negun temps cauallers seruiren lleyalment lur senyor) de tot quant yols deuia, e a caseu done de gracia vianda que sen portaren per quinze jorns, e vianda