de les barques mis a fons; e vaig me carregar sobrells, e penssam de ferir deça e della ab los altres lenys e barques qui tantost feriren en terra. Queus dire? que de XXI barca qui eren non escaparen mas quatre, en que fugi en terra lo dit Alef, ço es a saber en la illa, que aqui era la sua companya, e en la terra ferma eren los Alarps: e axi no gosa fugir lla hon los Alarps eren, que tot lagren pecejat. E en aquell dia matam mes de CC Moros, en haguem XVII barques. E daquella hora avant la terra fo guanyada per nos, que tots se tengren per morts, e haguem guanyat lo pas, que daqui avant no podia entrar ne exir negu menys de ma volentat.
E Selim ben Margan e Iacob Benatia e los altres que hagren vist aço lleuaren les mans a Deus, com en la illa no eren entrats. E trameteren me un hom nadant, que sim pleya, que vingues parlar ab ells en terra sobre la lur fe, e que ells muntarien en lo leny a mi. E yo ane a ells e aualle en terra, bon me feren molta donor em donaren de lurs joyes; e puys me pregaren, quen lexas exir C homens de cauayll que hauia ab Nalef en la illa, qui eren parents e vassaylls de Selim ben Margan, e atre tant de Iacob Benatia. E yo fiu men molt tenir a pregar, e volgran hauer donades de. part dels senyors V milia unces, e que ya fossen defora; e axi a la fi yo los ho atorgue, faent semblant, quem sabia gren, e mis los ho en gran seruey. Axi que yols dix, que yo ab les mies barques los ne gitaria, e que hi volia esser en persona, e quem lluiras dos cauallers e lacob Benatia altres dos, quels coneguessen e ques guardassen, que altres non traguessen mas aquells llurs: e ells faeren me moltes gracies. E com aço fo otorgat, vengren apres daltres caps que hi hauia, qui men demanaren, qui deu qui XX; e yo non volia res otorgar. E tuyt jahien me als peus, que major presa hauia de besar la ma, que si fos rey qui entras en terra nouellament. E axi mateix a la fi otorguelsho a tots. Queus dire? que a prometre me hagren tots los caps, que nul temps per neguna raho contrari nom vinguessen ells ne llurs gents, en faem cartes, em prometeren em juraren a valer ab tot llur poder contra totes les gents del mon. E daço feu Selim ben Margan e lacob Benatia e Abdela ben Bebet e en ben Marquen e els altres caps sagrament e homenatge. Queus dire? que com aço fo feyt e fermat, tots los CCCC homens a cauayll qui eren de la part de Miscona ab Nalef exiren de la illa dauant mi.
