Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXIX
CAPITOL CCLXIX.
Recompta, com yo Ramon Muntaner lliure lo senyor infant en Iacme a madona la regina auia sua qui era a Perpinya; el lliure ab tota aquella solemnitat que infant ne fill de rey se deu lliurar.
E com forn a Salou, larchebisbe de Tarragona, per nom mosenyer en Pere de Rochabarti, trames aytantes besties, com hagues ops, e fons donat per posada lalberch den Guanesch. E puys a poques jornades anam nosen a Barcelona hon trobam lo senyor rey Darago qui molt aculli be lo senyor infant e volch veure el besa el beney. E puys anam nosen ab plujes e ab molts vents e ab mal temps. E yo hauia feyta fer una anda en que anaua lo senyor infant e la dida, e hauia la cuberta dun drap encerat, e puys damunt de preset vermeyll, e hauia hi XX homens qui per vendes portauen landa al coyll: e jurcan a anar de Tarragona tro a Perpinya XXIV jorns. E abans que lla fossem, trobam frare Ramon Saguardia ab X caualcadors que madona la regina de Mallorques nos hauia tramesos, perço que acompanyassen lo senyor infant. Si que hanch nos parti de nos ell e quatre porters del senyor rey Mallorques quens trameteren, entro que fom a Perpinya. E com fom al Velo a passar laygua del rech, tots los homens del Velo hi exiren, e los millors presseren landa, e a coyll passaren lo riu al senyor infant. E aquella nuyt los consols ab gran res de prohomens de Perpinya e cauallers tots quants ni hauia foren ab nos, e agran hi molt mes exits, mas lo senyor rey de Mallorques era anat en França. E axi entram per la vila de Perpinya ab gran honor quens fo feyta, e anam nosen al castell, a hon era madona la regina, mare del senyor infant en Ferrando, e madona la regina, muller del senyor rey de Mallorques. E amdues, com vaeren, que nos muntauem al castell, auayllarensen a la capella del castell. E com fom a la porta del castell, yo pris en mos braços lo senyor infant, e aqui ab gran alegre yol porte dauant les regines qui seyen ensemps. E Deus do a nos aytal goig, com hach madona la regina sauia, com lo vae axi gracios e bo e ab la cara rient e bella, e vestit de drap daur mantell cathalanesch, e pelot, e un bell batut daquell drap mateix al cap. E com yo fuy prop de les regines, agenollem, e a cascuna yo bese les mans, e fiu besar al senyor infant la ma de madona la regina sauia. E com li hach besada la ma, ella lo volch pendre en les sues mans, e yo dix li: madona, sia de gracia e de marce, que nous sapia greu, que entro que yo haja mi mateix alleujat del carrech que tench vos nol tendrets, e madona la regina rissen e dix me, que li pleya. E yo dix li: madona, es aci lloctenent del senyor rey? e ella dix: senyor, hoch, vel vos aci; e ell feu se auant: e era lloctinent en aquella saho Nuguet de Totzo. E depuys demane, si era lo batle e el veguer e los consols de la vila de Perpinya, qui axi mateix hi foren; e demane notari publich, e fo aqui; puys hi hach molts cauallers, e tots quants homens honrrats hauia en Perpinya. E com tots hi foren presents, yo fiu venir dones e dides e cauallers e fills de cauallers e la dida de mosenyor en Ferrando, e dauant les dones regines yols demane tres vegades, si aquest infant que yo tenia el braç conexets que sia linfant en Iacme, primer nat del senyor infant en Ferrando de Mallorques, e fill de madona Ysabel muller sua. E tuyt respongueren, que hoch. E aço digui yo per tres vegades, e cascuna vegada ells me resposseren, que certament era aquell que yo deya. E com aço hagui dit, yo dix al escriua, que men faes carta publica. E apres yo dix a madona la regina, mare del senyor infant en Ferrando: madona, vos creets, que aquest sia linfant en Iacme, fill del infant en Ferrando, fill vostre, quengendra en madona Ysabel muller sua? Senyor, dix ella, hoch. E tres vegades axi mateix en presencia de tuyt yo lo hi dix, e axi mateix me respos, que hoch, que axiu sabia ella, que per cert aquest es mon char net, e per aquell lo recebe: e daço yo lleue carta publica en testimoni de tots los dauant dits. E yo dix: madona, per part vostra, e del senyor infant en Ferrando dats me per bo e per lleyal e per quiti daquesta comanda de tot quant yon fos tengut a vos e al senyor infant en Ferrando, fill vostre? E ella respos, senyor, hoch. E axi mateix ho digui tres vegades, e en cascuna me respos, que men daua per bo e per lleyal e per quiti, e que men absoluia de tot quant yon fos tengut a ella e a son fill. E daço axi mateix se feu carta.
E com tot aço fo feyt, yo li lliure a la bona hora lo dit senyor infant, e ella pres lo e besal mes de deu vegades; e puys madona la regina joue axi mateix besal mes de X vegades; e puys recobral madona la regina e lliural a madona Pereyona qui li era de prop. E axi partim nos del castell e anam a la posada hon yo deuia posar, ço es a saber en casa den Pere Batle: e aço fo per lo mayti. E apres menjar yo ane al castell e done les cartes que aportaua del senyor infant en Ferrando a madona la regina sa mare, e aquelles que aportaua al senyor rey de Mallorques, e digui li tota la missatgeria quim fo comanada. Quens dire? quinze jorns estigui a Perpinya, e tots dies yo anaua veure dos vegades lo senyor infant, que tant gran enyorament nagui, com fuy partit dell, que no sabia que men faes; e agra hi mes estat, sino fos la festa de nadal quim venia desus. E axi pris comiat de madona la regina e de madona la regina joue e del senyor infant e de tots aquells de la cort, e pague tots aquells quim hauien seguit, e torne madona Nagnes Dadri en son lloch e en son alberch prop de Banyoles. E madona la regina captench se molt be de mi e de tots los altres. E venguimen a Valencia hon era mon alberch, e fuy hi tres jorns abans de nadal sa e alegre, la marce de Deus.
E no ana a llonch de temps, quel senyor rey de Mallorques vench de Franca, e hach gran plaer de son nabot, e tantost axi com a bon senyor li ordona ab madona la regina la sua vida, axi com tanyia a fill de rey.