Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XXXVI

CAPITOL XXXVI.
Com lo senyor rey en Pere ana adreçar son regne e metrel en ordre, e com hach gran plaer de la bona andança den Corral Llança; e lo bon ordre que dech tenir lo rey Darago en dreçar ses galees.

Lo dit senyor rey en Pere ana adreçar son regne, e hach gran plaer de co quel noble en Corral Llança hach feyt e complit, segons que ell li mana, qui hach mes rey en Tunis, axi com hauets oyt. E puix ell endreça totes ses darasanes, axi en Valencia com en Tortosa e a Barcelona, que les galees estiguessen a cubert; e feu darasanals per lots los llochs hon li paria que galees degues tenir. E plauriam fert quel senyor rey Darago posas en son cor ço que yo li dire, que ordonas quatre darasanals en les sues marines, que fossen darasanals sabuts; e los dos fossen per bona ordonacio, e lo altres dos per necessitat. Los dos de necessitat fos la hu en Barcelona e laltre en Valencia, perço com son dues ciutats en que ha major poder de homens de mar, que en ciutats que ell haja. Los altres dos de bona ordonacio fos la hu a Tortosa qui es noble ciutat e bona, e es ala frontera de Cathalunya e Darago e porien si armar XXV galees, que entro fossen fora del riu nul hom no sen apercebria. E semblantment a Cullera hon vendrien tots aquells dell regne de Murcia e Darago e de Castella gran res, que nul hom non sentria res, e armades e aparellades porien axi entrar en mar. Quen veritat yo no se de princep ne de rey al mon tan bells dos darasanals ne tant segrets, com seria aquell de Tortosa e de Cullera. Perque, senyor rey Darago, no demanats los vostres homens de mar, quels par daço que yo dich; que cert som que aquells qui raho han diran que yo dich veritat? Com en lo darasanal de Tortosa vendran tots aquells de Cathalunya e de Arago, e en lo darasanal de Cullera tots aquells de Valencia e del regne de Murcia e de les fronteres e dels llochs envers Castella. Si quen cascun lloch daquests ab cinch milia lliures farets un darasanal. E en cascu daquests darasanals porets tenir XXV galees, e en Valencia al darasanal de la mar altres XXV, e puix en Barcelona altres XXV. E axi podets tenir cent galees aparellades, com ops vos sien contra vostres enamichs. Mas les XXV de Tortosa e les XXV de Cullera podets armar, que lo enamich que hajats non sintra res, entro sien fora dels rius. Perque, senyor, feyts ço que fa lo bo administrador; quen vostra terra ha rich hom o caualler que ab poca de riquesa fa mes que altre no fa ab gran res mes. E aço perque esdeue? Per la bona cura e per la bona adminestracio. Perque, senyor rey Darago, pensats que hajats bona cura e bona adminestracio, e axi farets dels affers aytants, com en cor vos metats; empero que hajats tota vegada Deus e lo seu poder en memoria, e puix, com ops vos sia, ajut vos a complir la vostra volentat, e lo darasanal de Barcelona e aquell de Valencia. E si aço metets en ordonacio, pensats que ab la ajuda de Deus vos sotsmeterets Sarrahins, e encara chrestians qui contra la real vostra senyoria e dels vostres vullan contrastar; e si hofan, tantost los ne podets punir, quel poder vostre es molt major que les regions del mon nos pensen. E podets ho veure en lo libre de les conquestes que per lo senyor rey vostre par se son feytes menys de ajuda de diners ne de croada, que lesgleya no hi ha donada: que mes de XX milia mises se canten vuy en aquest dia, e tots dies en ço quel senyor rey en Iacme conqueri sens ajuda e croada que no hi hach de la sgleya; que regne de Mallorques e el regne de Valencia e lo regne de Murcia conqueri sens croada e ajuda de la sgleya, de que vuy ha tant la sgleya, que fort cosa seria de dir, que de cinch regnes altres hagues tants delmes e premicies, com ha daquests tres regnes; per que la sancta sgleya de Roma o aquells qui la regixen deurien pensar lo creximent que han per la casa Darago, e quen haguessen conexença en los llurs dexendents. E empero conort me en ço, que si lo papa ne los cardenals no han conexenca, quel rey dels reys nostre senyor ver Deus na memoria, quils ajuda en totes llurs necessitats, els fa anar be en millor.