Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXVIII
Com lo senyor rey Darago sabe aquesta nouella, tantost ab totes les sues gents qui eren en les fronteres de cauall e de peu, sen ana al coll de Panicas, perço quel rey de França ne hu de la sua host non escapas. E com lo rey de França hach sabudes totes aquestes coses, lleuas del setge de Gerona malalt e destret que era, e venchsen al pla de Peralada, e aqui ell aplega tota la sua gent. E segurament no troba, quen tota la host hagues tres milia caualls armats, e de gents de armes de peu no res, que tots eren estats morts, qui en feyt darmes, qui en malalties: si ques tench per perdut. E del cardenal no men demanets, que volenters absoluera lo senyor rey Darago de pena e de colpa e que tot segurament lo lexas exir de la sua terra. Queus dire? que lo rey de França fo axi dolent, que ab la malaltia que hauia lo mal li engruxa; e feu se venir sos fills dauant e dix a mosenyer en Phalip: vos sos estat tota hora pus saui que nos, que sius haguessem cregut, ja no morirem nos, que som morts ans que la nuyt sia passada, ne tanta bona gent qui en colpa nostra es morta, es morra; per que nos vos donam la nostra gracia e la nostra benedictio, e pregam vos, que esta gent de Castallo que a nos seren retuts, ne daquests altres llogars qui aci son entorn, que nols façats fer mal per neguna res, ans los absoluets de tot ço que a nos fossen tenguts, e que cascu torn a son senyor, axi com dabans eren. E encara vos consellam, que segretament vos trametats missatge a vostro auonclo lo rey Darago, queus do passatge, que saluament pugats passar vos e vostre frare e el meu cors; que cert som yo, que si ell se volia, sol hu de vosaltres non escapara que no siats morts o presos: e nos sabem, quel rey Darago vos vol tant de be, e ell sap que vos feyts a ell atre tal, que nous en dira de no, e axi farets be a la mia anima e a la vostra. E encara, fill, vos pregue, que vos me donets un do. Senyor, dix ell, ço sia feyt queus placia, e aço sera feyt, del do demanats queus placia, que yo som aparellat de complir ho. Fill, dix ell, be deyts, beneyt sias vos de Deus e de mi: sabets, fill, qual es lo do queus deman? que vos no vullats mal a vostre frare Carles qui aci es, perço com pres lo reyalme de vostro auonclo e seu; que be sabets vos, que no hi ha colpa, que la colpa tota fo de nos e de vostre auonclo lo rey Carles. Ans vos prech, que lamets el honrrets axi com bon frare deu amar altre, que no sots mas dos frares duna mare que exi del millor casal del mon de reys, e que son dels millors cauallers del mon: perque vos lo deuets amar charament. E encara vos prech, que tractets e façats tot vostre esforç, que la casa Darago haja pau ab la casa de França e del rey Carles, quel princep vostre cosi ixca de la preso; que si vos ho volets de procurar, la pau se fara.
E sobre aço pres lo e besalo en la boca, e feu atre tal de Carles, els feu besar ensemps. E com aço hach feyt, lleua los ulls al cel e feu se venir lo cors de Iesu Christ, e reebel ab gran deuocio, e puix feu se pernuliar. E com tots los sagraments hach reebuts que bon chrestia deu reebre, croa les mans envers los pits e dix: senyor ver Deus, en les vostres mans coman lo meu esperit, e axi passa dolçament e feu bona fi en lany de MCCLXXXV en fi del mes de setembre. E sim demanats hon mori, yous dire, quell muri en un alberch den Simon de Vilanoua caualler qui es al peu de Pujamilot prop Vilanoua, a menys de mija llegua de Peralada.
E com lo rey de França fo mort, lo rey Phalip mana, ques tingues secret; empero ell trames sos missatgers segrets al senyor rey Darago auonclo seu qui era al coll de Panicas, e feu li saber, com son pare era mort, e quel pregaua molt, quel lexas passar ab ses gents, que mes li valia, que ell fos rey de França que negu altre hom. E lo senyor rey Darago haut aquest missatge tantost diu se, que ho feu saber a son frare lo rey de Mallorques qui era a Suelo a dos llegues lluny de la host, hon ells estauen, e feu li saber, que ell ab la sua caualleria e gent de Rossello que exis a son nabot lo rey Phalip de França a reebrel a la Clusa, perço quels almugauers ne els homens de la mar qui eren ab lalmirall en Roger de Luria ja al pas, que nol pogues destroyr, e que ell deça al Pertus e el coll, axi com pogues, defendria que no sacostassen lla, hon loriflama seria; e ell faria a saber a son nabot lo rey de França, que tota hora anas prop del oriflama ell e son frare, axi que en tal manera no faessen que torbassen, que les sues gents no faessen tant de mal com porien fer.
E axi com lo senyor rey ho mana, axis feu es compli: e axi ho feu ell saber a son nabot lo rey de França. E com mosenyer en Phalip rey de França hach entes, quel senyor rey de Arago asseguraua ell e son frare, e encara aquelles gents qui prop dell passassen; e que hauia ordonat, quel rey de Mallorques li seria ab sa caualleria a la Clusa, pensas que faria, e apella lo cardenal e son frare e dix los: yo he haut resposta del rey Darago auonclo nostre, e fam saber, que assegura a mi e mon frare, e aquells qui entorn mi ab loriflama passaran; mas dels altres nons pot fer segurs, que les sues gents son tantes, que nul hom no les poria capdellar: e axi veig, que gran res de la gent que romas a nos perdrem. Respos lo cardenal e dix: senyor, pus ell vos fa esta gracia, pensats de passar, que mes munta sol la vostra persona e de vostre frare, que no fa tot lals: e axi no tardem e pensem danar, que aquells qui aci morran yran tots en parays.