Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXVII

CAPITOL CXXXVII.
Com lalmirall en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol tornaren a Roses; e lo gran alegre que hach tota la gent de Castallo, la qual no gosauen fer apares per raho dels dos infants del senyor rey de Malorques qui eren a Paris.

E tantost ab en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol ensemps ab totes les galees armades tornaren a Roses, que pensas quel rey de França no podia aturar al setge, e que seria be que ell ab los homens de mar quels fos al coll de Panicas, e que haguessen llur part de la roba e dels homens. E axi com ho pensa, axi ho compli, que ell se vench a Roses, e de Roses als Grels de Castallo: e si hagren goig les gents de Castallo e de tota la terra, no men demanets, que sens fi era lo goig qui era a Peralada, e en Rossello axi gran, si be nos ho gosauen fer apares per raho com lo rey de França tenia dos fills del rey de Mallorques a Paris, ço es a saber linfant en Iacme. Perço lo senyor rey de Mallorques ne ses gents no gosauen fer apares, quels plagues la honor que Deus feya al senyor rey Darago.

Araus lexare a parlar del almirall qui esta aparellat danar al coll de Panicas o lla hon sapia quel rey de França deja exir ab ses gents, e tornare a parlar del senyor rey Darago; empero siats certs, que de tot ço que li era esdeuengut, e del estament del senyor rey de Arago e del rey de França, en quin partit era, trames a dir a Sicilia per un leny armat.