eren. E estant quels feyts saparellauen, lo senyor rey ana a Çaragoça a vesitar la ciutat e a veure madona la regina e els infants. E si hanch festa fo, aço nous cal dir, que james tal goig ne tal alegre no fo en terra: e estech IV jorns ab ells. E tantost pres comiat de madona la regina e dels infants, els senya els beney els dona la sua benedictio.
E com fo a Iaca, aquell dia ell troba altres quatre correus qui foren venguts den Gilabert, en que li feya a saber, quel rey de França e lo rey Carles abdos ensemps entraren a Bordeu aytal jorn, ab tanta caualleria com dauant hauets entesa, e atendarense prop de lla hon lo camp era feyt en ques deuien los dos reys combatre, a menys de IV ballestades. Si que tots dies venien lo rey de França e el rey Carles ab gran gent al camp, per vaer com era ordonat. Com creats per cert, que fo lo camp mills ordonat, que camp hi hanch fos. E el cap del camp hauia una capella hon deuia siure lo rey Danglaterra, e puix entorn lla hon deuien estar los cauallers qui lo camp guardassen. E com lo senyor rey hach entesa aquesta raho, fo molt pus despagat que dabans no era, e trames sos correus an Gilabert, que li faes saber lo senescal, de quin enteniment era envers ell. E ell respos lin la veritat, e li feu saber ab tota seguritat, que no hauia hom el mon qui mes pogues amar senyor, com lo senescal amaua ell, e daço fos segur. E com lo senyor rey hach sabut aço, tench se per estort.
Ara vos lexare a parlar dell, e tornare al rey Carles e al rey de França.
CAPITOL LXXXVIII.
Com lo rey Carles se sabe guanyar molts amichs, e com trames lo compte Artes al apostolich que, lo bastas de moneda, e que pensas de defendre Calabria, faent tot aquell damnatge que pogues als Sicilians; e com fo a Bordeu al jorn empres.
Com lo rey Carles hach armades les XXV galees den G. Cornut es foren partides de Marsella, e hach los quaranta cauallers
