de Prohença qui ab ell deuien anar el camp, ell feu axi ben gran sauiesa com hauia feyta lo senyor rey Darago dels C e L; que mes de CCC cartes feu fer a diuerses parts de cauallers, que fossen daquells qui entrarien ab ell el camp, axi com aquell que ell amaua es fiaua molt. E daquests ni hach de Romans, e de cascuna ciutat de Toscana e de Lombardia, e ni hach de Napoletans e de Calabresos e de Poleses e de Brus e de la Marcha e de la Llenguadoch e de Gascunya, axi que cascu de aquells se pensauen que axi fos veritat, e que ell quels amas e quels preas tant, que el camp los volgues. E ell hauia be feyt cor, que hi metes mas Francesos o Prohençals. Mas aço feu ell perço que tostemps aquells e cels qui dells exiren haguessen esperança quel rey Carles los amaua molt, e que per aço tenguessen la sua part, e cascuns eren molt apoderats en llurs llochs. E axi com ho pensa, axi es sdeuengut: que la major part e el major esforç quel rey Robert hauia en Roma e en Toscana e en Lombardia e en los altres llochs es per aquesta raho, que cascu diu: mon pare deuia esser la hu daquells C qui ab lo rey Carles deuien entrar el camp contra lo rey Darago, e preensen molt, e deuen ho fer, si axi fos com ells se pensen: per que veus, sens que res no li costa, quants amichs sabe guanyar a si e als seus. E axi podets pensar, quel senyor rey Darago e el rey Carles cascu sabia assats; mas lo rey Carles lo passaua de llonga pratiga per los dies que hauia molt mes que ell.
E com lo rey Carles hach tot aço feyt, ordona sos barons, parents e amichs seus, e asenyaladament lo compte Dartes qui era fill de son nabot, que anas en Napols ab gran caualleria, quel papa lo bastaua de moneda, e que pensas de defendre la Calabria, e que faes armar galees en Napols: e ab aquelles XXV de Prohença, que pensas de fer correr Sicilia, e que hi faes tot aquell damnatge que pogues, mentre lo rey Darago no podia ajudar: e axis feu com ell mana. E com tot aço hach ordonat, ell de una part, e lo rey de França daltra, pensaren danara Bordeu: axi que lo jorn que hagren empres entre lo rey de França e ell entraren a Bordeu, axi com dauant vos he dit quen Gilabert de Cruylles ho feu a saber al senyor rey Darago.
Ara veus lo rey de França e lo rey Carles a Bordeu, e son se atendats, axi com dauant hauets entes. E lexare ells estar, e tornare al senyor rey Darago.
