Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LVI

CAPITOL LVI.
Com lo noble en G. de Castellnou torna de la missatgeria que hauia feyta al papa, e com la resposta fo aytal, quel papa no volch ajudar en res al senyor rey en Pere.

E com lo noble en G. de Castellnou fo partir Dalcoyll, ana tant que vench a la ciutat de Roma ab les galees, e ana lla hon era lo papa. E com fo dauant lo papa e lo consistori, en G. de Castellnou feu tot ço quel senyor rey li hach manat, els dix tot ço quel senyor rey li mana dir. E lo papa, com ho hach oyt, respos axi com lo senyor rey sauia pensat, que dix: per que lo rey Darago nons trames axi a dir son cor, com era en Cathalunya, com ara fa? E lo dit noble respos axi com lo senyor rey li hauia manat. Queus dire? lo papa respos axi: que ell llauors se cobria dell, e que negun secors no li daria, ne de diners, ne de croada, ne de res. E lo dit noble protesta en aquella manera que lo senyor rey li hach manat. E tantost pres comiat mal e fello del papa, e dix li aytant mes quel senyor rey no li hach manat: pare sanct, yo men vaig ab cruel resposta quem hauets feyta; placia a nostre senyor ver Deus, que si per la vostra resposta ve mal a la chrestiandat, que sobre lanima de vos e de tots aquells quius han consellat e consellen aquesta resposta sia. E ab aytant pensas de recullir, e venchsen a Alcoyll. E com lo senyor rey lo vae, ab gran plaer lo va reebre, e asenyaladament perço com lamaua molt el preuaua del feyt de armes e de tots feyts; e aplega son consell, e volch saber ço que aportaua de resposta. E ell valia ho dir. E com lo senyor rey oy la gran crueltat del papa, lleua les mans envers lo cel, e dix: senyor ver Deus qui sots cap e major de totes coses, placius que vos majudets segons lo meu enteniment; que be sabets, que la mia volentat era de venir aci e de morir al vostre seruey; mas be sabets, quen aço yo no poria durar: per que sia de gracia e de merce vostra, que la vostra gracia trametats sobre mi e sobre mas gents, e de consell e dajuda. E llauors dix e prega tots aquells del consell, que pensassen en aço que li consellarien que faes, e axi mateix que ell hi pensaria. E sobre aço partirense, e ana cascu a sa posada.