Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXIX

CAPITOL CXXIX.
Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol ab parer del senyor rey Darago delliberaren ab XI galees e dos lenys pendre XXV galees del rey de Franca qui eren a Roses; e com lo senyor rey trames per lalmirall a Napols.

E axi com lo senyor rey Darago vae, que axi be hauia ordonada la frontera, e quel feyt de la guerra era axi mateix fort be establit de bona gent, e que assats daria que fer a sos enamichs, anassen a Barcelona. E com fo a Barcelona, feu se venir en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol e dix los: prohomens, que hauets feyt? Senyor, digueren ells, trobarets armades dotze galees e quatre lenys armats, ço es a saber les X galees noues que vos manats fer, e dues veylles que hich hauia, que hauem feytes adobar. Dix lo senyor rey: be hauets feyt; ara digats, que entenets affer ab aquestes galees? Senyor, dix en Ramon Marquet, nos vos ho direm: veritat es, que nos hauem tengudes e tenim nostres spies a Roses e a Cadaques, que cascu daquests llochs tenen Francesos; e axi mateix ne tenim a senct Feliu e hauem sabut per cert, que les galees del rey de França son per totes CLX, de les quals ha ordonat lalmirall del rey de França, que ab ell ensemps ne romanen tota hora a senct Feliu LX be armades, e ab lo seu visalmirall van e venen cinquanta galees armades de senct Feliu a Roses ab vianda, que als no fan mas carregar la vianda ab moltes barques e lenys que venen ab ells de Roses a senct Feliu, e puix tornen ab ells; e daltra part nan trameses XXV a Narbona e en Aygues Mortes e en Marsella per fer venir viandes, que no vaguen de venir les naus e els lenys per neguna raho; e els romanents XXV romanen al port de Roses be armades e be aparellades per guardar lo port: e es ne capita un bon caualler per nom en G. de Lodouia. E axi, senyor, son ordonades les galees per lalmirall del rey de França, e nos hauem pensat, que si vos, senyor, ho volets, que ab aquestes XII galees e IV lenys nos metam en mar. E com siam en mar de cap de Creus, nos estarem en mar; e com siam en mar en roda, a la nuyt acostar nos hem a Cadaques. E yo he ordonat ab en Gras qui es lo millor hom de Cadaques, per que dos nabots que ha que son nodrits ab mi, que totes nuyts me sien a la punta del port Ligat: e aqui yo haure llengua dells, que yo he ordonat, quen Gras tenga IV homens que no façan mas anar e venir de Roses a Cadaques, e que tots dies li diguen ço que si fa. E nos sabem, que les cinquanta galees son partides de sent Feliu per anar a Roses be ha IV jorns, e com son a Roses dins cinch dies hi son espaetxades; e tantost com nos sapiam les noues de tot aço, nos entrarem el golf de Roses, e a alba de jorn nos ferrem en les galees que son XXV. E estant a la punta del port, e ab la volentat de Deus e ab la bona ventura vostra nos les haurem o hi romandrem tuyt; que cert siats, senyor, que daquest cor hi anam, que nos tuyt hi romangam pecejats o nos les hajam; que la misericordia de Deus es tant gran, e el bon dret que vos e nos, senyor, mantenim, que per res no hauem fe quens fallesca, ans abatra lorgull e la maluestat daquella mala gent; perque a Deus, senyor, nos comanats, e lexats nos anar, que dema hich puixcam partir.

E lo senyor rey fo molt pagat del esforç tant bo que aquests dos prohomens hauien, e veya que tot era obra de Deus, que no paria que ells fossen homens que tant gran cosa se deguessen metre el cor. E ab bona cara e ab rient ell los respos e dix: prohomens, molt nos tenim per pagats de vosaltres e del vostre bon seny, e del ardiment; e plau nos que axi sia, com vosaltres hauets ordonat, e axi hajats vostra fe tota hora en Deus, e Deus traura a honor nos e vosaltres daquests feyts, e de tots los altres; com als no es mas lo poder de Deus. Mas prohomens, ab greu quens sap nos vos haurem a desexir de la primera galea e dels dos lenys que volem trametre en Sicilia a la regina e al infant en Iacme e a lalmirall, e fer los hem saber tot nostre estament els trametem manament, quencontinent que lalmirall ab L o LX galees armades venga, e vosaltres trametrets li a dir de part nostra e per consell vostre, ell quina via deja fer, ne com se deja captenir, e que per res no atur. E fets li saber lordonament que lalmirall del rey de França ha feyt, que ab la volentat de Deus, puix les galees se desparteixquen, be vendrem al desus; e si la mar hauien perduda, sis faran la terra e lo cors. E ara prohomens podets vaer, si es esdeuengut ço que nos vos deym, que perço com saben aquells del rey de França, que poques galees hauem, faran parts dells mateixos, ço que nos faeren si nich haguessem cinquanta: e axi ab la volentat de Deus e ab la sua ajuda lo nostre pensament nos vendra a feyt. E la galea volem que sen vaja per mig del golf, que no sacost a la Barbaria ne en la Serdanya; e la hu dels lenys armats vaja per la Barbaria, e laltre per la Serdanya: e axi o per la hu o per laltre hauran lo nostre manament, que aytals cartes sen portara la hu, com laltre. E daqui a dema a nuyt hajats los espaetxats tots, que sich sien partits. E nos manarem al nostre canceller, que faça per aytals cartes, com vosaltres manarets. E nos ades manarem fer les cartes, que nos trametrem a la regina e al infant en Iacme e a lalmirall, e manar los hem, que creexquen les vostres cartes, axi com les nostres, que aço faça, e que non mudas per neguna manera. Senyor, digueren ells, ja per ço nous sapia greu de la galea ne dels dos lenys quens lleuats; que bon consell es ço que vos hauets pensat; e nos ab la volentat de Deus farem aytant menys de la galea e dels dos lenys, com fariem ab ells.

E axi lo senyor rey feu se venir lo canceller, e mana ses cartes; e axi mateix, que tot ço que en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol los dirien, faessen; e que lalmirall que vingues ab L o ab LX galees armades encontinent; e que per res nos tardas, sots pena de la gracia del senyor rey. E axi les cartes foren feytes aquell dia, e totes closes e sagellades. E daltra part en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol escriuiren al almirall de part del senyor rey e per llur consell, que ell faes la via de Cabrera, e com seria a Cabrera, trametes un leny a Barcelona, que dell no comptas noues negunes; e vingues lo missatge en casa den Ramon Marquet, que aqui trobaria lo dit en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol que li dirien, que degues fer, ne qual via. E si ells no eren a Barcelona, ells hi trobarien aytant bon recapte, com si ells hi eren, que ells hi haurien lexat. E sis faeren.

E axi la galea e los dos lenys se reculliren e prengueren comiat del senyor rey e de tots llurs amichs, e cascu pensa de fer la via quels fo donada. E anarensen ab la gracia de Deus.