Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXVIII

De Viquitexts
Sou a «Capítol CXXVIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CXXVIII.
Com lo senyor rey en Pere stabli Beselda e los castells qui eren entorn de Gerona, de hon tostemps les sues gents feyen gran damnatge en la host del rey de França; e de la bonesa den Guillem Galceran de Cartalla.

Com lo senyor rey Darago hach ordonada e establida la ciutat de Gerona, e fo hi romas per cap e per major en Ramon Folch, vescompte de Cardona, e ab ell ensemps molt honrrat caualler e ciutada, e vae quel rey de França se fo atendat, e hagren ordonat lo setge; lo senyor rey parti daqui e anassen a Besuldo, e establi la vila molt be, e establi los castells qui entorn de Gerona eren. Si que molta mala matinada donauen a la host aquells quel senyor rey Darago hauia mesos per los castells e llochs que hauia establits, e molta bella recua que venia de Roses a Gerona escrabantauen e destroyen. Axi que tant guanyauen los homens darmes ab los Francesos, e tants ne destroyen en consumauen, e tanta bona caualleria e almugaueria feyen sobrells, que axi com dauant vos he dit de Calabria masa hauria que fer, perque men passare per sumes. Quen veritat vos dich, que tant los tenien a prop, que de la host no podien anar los Francesos a erba o a llenya, que molts caualls armats nols haguessen a seguir. E axi mateix aquells de dins los feyen exides, e dauen los de la malaventura asats; que negu dia no era que del menjar nols faessen lleuar tres o quatre vegades: axi mateix un bon dormir nols lexauen hauer. Si que mal be los feya lo menjar o el dormir. E parech ho be, que la yra de Deus los vench desus, que tanta de enfermetat se mes sobre ells, que aço fo la major pestilencia que hanch Deus trames a negunes gents.

E lo senyor rey si hach establit Besuldo e los altres llochs qui eren entorn de Gerona, e hach jaquida tota lalmugaueria e seruents de maynada per aquella frontera (e nous pensets que fossen pochs, ans eren be L milia entre almugauers e seruents de maynada, e be cinch cents cauallers e be cinch cents de altres homens a cauall a Gerona). Si quen tal manera jaqui la frontera establida, que james no estech host pus destreta que aquella del rey de França feya; si que hanch gents no guanyaren tant, com faeren aquells quel senyor rey Darago hach lexat sobre los Francesos. E daquells de dins axi mateix vos poria hom comptar moltes marauelles de ço que feyen contra la host del rey de França.

Axi lo senyor rey Darago hach tot aço lexat ordonat, e hach lexar per cap de les gents lo senyor infant Nanfos, e ab ell lo compte Dampuries e el vescompte de Rocaberti e el vescompte de Castellnou e A. de Cortsaui e en Guillem Danglesola e en Galceran de Cartalla, senyor Dostales e de Pontons. Que podia hom dir, que fo dels millors cauallers que hanch fossen en Espanya: e mostra ho be en Calabria moltes vegades, e en Sicilia quell hi fo; que tota hora (ab la ajuda de Deus) se vencren per son consell e per sa ordonacio. E daquest rich hom en Guillem Galceran se pogra aytant gran libre fer de les proeses que ell feu, com feu de Lansalot del llach. E pot hom conexer, Deus si volia be, que ell fo alcayt de Barbaria, e hi fo en molts feyts darmes; e puys passa ab lo senyor rey a Alcoyll e en Sicilia, hon feri, com yaus he dit, en tots los affers; si que per sa proesa lo feu lo senyor rey Darago compte de Catansar: e feu li Deus tanta de gracia, quentro a XC anys porta armes, e puys vench murir al seu alberch e al seu lloc Dostales en la cambra hon naixque entre los seus.