Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCL

CAPITOL CCL.
Com en Simon de Montoliu reques los tudors den Rogero de ajuda, e madona Saurina lapostolich e lo rey Robert, los quales li digueren de no; e a defalliment daquests vench al senyor rey de Sicilia Fraderich qui trames micer Pelegri de Pati ab XVIII galees, hon fo desbaratat e pres.

Apres com lo senyor rey de Sicilia hach sabuda la mort den Iacme de Castellar e dels altres, fo molt despagat, mas empero conortasen en tant, com ells hauien feyt mes que nols era estat manat; quel senyor rey nols mana, que desemparassen les galees es metessen dintre terra a combatre ab ells.

E a pochs dies en Simon Montoliu qui vae, quel feyt de la illa estaua mal, e majorment lo castell - e quels homens del castell demanauen paga, e ell no lals podia fer, perço com de la illa no cullia res - e axi lexa en son lloch en Bort de Montoliu, cosi germa seu, e ell vench en Calabria a madona Saurina, e dix li el estament de la illa e del castell e regne, e ella e micer Coral Lança qui era tudor den Rogero, que li ajudassen de moneda o de gents. E Madona Saurina en aquell temps hauia ho mal apareyllat, ans era endeutada e empaxada per larmada den Carlet, que feu com ana a Gerba: e ella no cullia res de renda en Calabria, que tota la renda era asignada a pagar los torts e els deutes del almirayll e den Rogero. E axi trames al papa, que li aydas; e dix lin de no. E axi mateix al rey Robert, que ahi tambe lin dix de no. E a defalliment daquests venchsen en Sicilia al senyor rey, e demana li secors. E finalment lo senyor rey per honor de Deus e per restaurar les gents del castell qui eren tots Cathalans ell sempara de la illa de Gerba, en esta manera, que madona Saurina e micer Coral Lança e en Amigutxo de Luria, qui eren tudors den Rogero, faeren al senyor rey de Sicilia axi, que li lliuraren lo castell e tota la illa, e que tot ço que ell hi bestrauria hagues sobre la illa de Gerba e dels Querquens; e queu posseys e queu tingues axi com cosa sua propia, entro que fos pagat de tot ço que hi bestrauria; e que de tot ne fos senyor e major. E daços faeren bones cartes, e li manaren lliurar lo castell de Gerba e la torra dels Querquens an Simon de Montoliu quiu tenia, que era en aquell lloch present. E lo dit en Simon feu ne sagrament e homenatge al senyor rey, quell li retria tota hora, que li ho manas, ço es a saber la illa e lo castell de Gerba e la torra dels Querquens.

E com aço lo feyt, lo senyor rey feu armar XVIII galees, e mes li C homens a cauayll cathalans de bona gent, e be MD homens de peu de nostra gent, axi que anaren molt apoderament. E dona per capita daquella gent micer Pelegri de Pati, un cauayller de Sicilia e de Masina, e li feu lliurar tanta de moneda, ques poguessen quitar los homens del castell e de la torra daço quels era degut. E axi presseren comiat del senyor rey e presseren terra a la illa de Gerba en un lloch qui ha nom la illa del almirayll, qui es entro a V milles lluny del castell. E axi com ells degren venir al castell per refrescar la gent e los cauaylls, dos o tres jorns, ells se meteren mal hordonats a entrar per la illa, que viares les fo, que tota Barbaria nols gosas estar dauant: com segurament, si capdellats anassen, ja de V tants de gents quen la illa no hauia nols calegra tembre; mas per mala ordonacio qui entrells era anaren descapdellats, e los Sarrahins de la illa, axi Miscona com Moabia, foren sen anats, saluant los veylls de la casa den Bensimomen quis foren mesos al castell. E axi com los Sarrahins vaeren venir enuers ells los chrestians sens nenguna ordonacio, anaren ferir en los primers. Queus dire? que tantost los desbarataren, e eren be XXV milles luny del castell. Queus dire? que micer Pelegri fo pres, e de tots los homens chrestians de cauayll non escaparen mas XXVIII, e los altres muriren tots; e dels homens de peu entre Llatins e Cathalans hi muriren mes de dos millia e D: e axi foren tots desbaratats. E llauors los maluats de Miscona apoderarense de la illa, que aquell Alef se feu senyor de tot. E trames a Tunis, e lo rey de Tunis trames li CCC homens de cauayll sarrahins: e axi assatiaren lo castell, que un gat no pogra exir, que no fos pres. E micer Pelegri rescatas dels diners que hauia aportats pera los homens del castell.

E axi les galees tornarensen desbaratades en Sicilia, hon hach gran dol e gran dolor, com ho saberen, e lo senyor rey sobre tot; e micer Pelegri, e los altres XXVIII de cauayll qui eren escapats de la bataylla romangueren el castell. E si hanch vaes gents qui mal sauinguessen ab altres, ells ho faeren ab aquells del castell; que tots jorns estauen en punt de pecejarsen, e aço esdeuia per les mullers e amigues daquells del castell.