Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXI.
Tracta, com lo senyor de la Morea aualla del duch de Borgonya; qui fo net del rey de França, don per llinea recta aualla madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques.

Ara vos lexare a parlar daquesta guerra qui es en treua, e tornar vos he a parlar de ço que esdeuench al senyor infant en Ferrando de Mallorques.

Veritat es, que be ha CC anys, que barons de França anauen en perdonança en oltra mar, dels quals foren caps e senyors lo duch de Borgonya e un seu germa qui era compte de la Marxa, e eren nets del rey de França, e lo duch era major de dies. E anauen tota hora be ab mil cauallers de França, e ab molts homens de peu. E foren a Brandis hon se recolliren, e jurcaren tant a espaetxar, que el inuern los aconsegui: si que los fo aconsellat, que sesperassen entro a la prima vera; e ells nos volgren tenir a conseyll de negu. E axi partiren de Brandis ab moltesnaus e ab molts lenys anauensen. E fortuna aconseguils, e hagren tornar en Florença en la Morea.

Ara es veritat, que en aquella saho aquell qui era Grech, e princep de la Morea e duch de Tenes e senyor de la Sola e senyor de la baronia de Matagrifo e senyor de la baronia de Damala e senyor de la baronia de Mandissa e de la Bandiniça e de Negrepont, si era un fill del emperador de Constantinoble bort, qui se era alçat ab la terra contra son pare lemperador e contra lo sant pare apostoli: e era hom de mala vida. E com aquests barons de França se vaeren en tant gran yuern e en tant alt partit de llur passatge, trameteren missatge al papa, que si li pleya, que ells lleuarien la terra a aquell bort fill del emperador de Constantinoble, e que haguessen aquelles indulgencies que hauien en oltra mar, e que aqui farien parts de la terra a prelats e a bisbes e archebisbes qui serien de la sancta fe catholica. Queus dire? quel papa los ho atorga tot ço que ells demanaren.

E estant, que ells hauien tramesos sos missatges al papa, lemperador era al reyalme de Salonich, qui venia sobre son fill; mas no podia passar la Blaquia del dispotat de Larta, qui ajudaua a son fill, e axi no sabia, quin conseyll se prengues. E oy dir, que aquests dos rlchs homens germans, nets del rey de França, eren en la terra ab gran poder. E trameslos missatges, que si ells volien destroyr lo traydor de son fill, quels donaua tota la terra francament e quitia que ell tenia. E daço hagren los dits richs homens gran plaer, e hagren dos cauallers qui anaren ab llurs missatgers al emperador, quels faes priuilegi daço quels prometia. E los missatges anaren al emperador, e ab bulla daur portaren bons priuilegis sagellats de la dita donacio; e encara que lemperador los trames ajuda de moneda. Queus dire? que aquells dos richs homens edificaren una ciutat que ara ha nom Patraix, e hi faeren arquebisbe, e desafiaren aquest fill del emperador qui hauia nom Andronich. E a la fi ell sajusta ab tot son poder e ab partida del poder del dispotat de Larta, e vench los desus. E aquells exiren li a camp, e plague a Deus que aquest Andronich fo vençut, e muri en lo camp, ell e tota quanta caualleria ell hauia en sa terra, e gran res de la gent de peu qui ab ell eren. E axi aquests dos senyors hagren tota la terra quell senyorejaua, que les gents menudes li volien gran mal. E axi reterense tots, ciutats, viles e castells, e aquests dos senyors partirense la terra, quel duch fo princep de la Morea e el compte fo duch de Tenes, e cascu hach sa terra franca e quitia. E puys partiren totes les baronies e castells e llochs que donaren a llurs cauallers, axi que tots los eretaren a la Morea, e molts daltres que ni vengren de França.

Perque daquests senyors son auallats los princeps de la Morea, e tostemps depuys han haudes mullers dels millors casals de França, e axi mateix los altres richs homens e cauallers no prenien mullers, si donchs de cauallers de França no auayllauen; perque hom deya, que la pus gentil caualleria del mon era de la Morea:e parlauen axi bell frances, com dins en Paris. E aquesta gentilesa de cauayllers dura entro que la companya dels Cathalans los mataren tots en un dia, com lo compte de Brenda los vench desus, axi com dauant vos he dit. E creats, que tots muriren, que hanch hu non escapa.