sos barons; e lo rey Carles, e lo papa estegren ab gran reguart e ab gran paor, quel duch no si perdes, e tots aquells qui ab ell eren; e pensaren de trametre cuytosos missatgers a micer Carles, que pensas de venir. E micer Carles vench en Napols, e mena IV milia cauallers soldejats per lo papa. E com fo en Napols, pensa de muntar en les galees quel duch hi hach trameses, e daltres que hi hauia en Napols, quel rey Carles hauia feytes aparellar, e lenys e naus e terides: e vench pendre terra a Termens, e aqui feren se gran festa. E per bon comensament a Termens hach una gran brega de Latins e de Prohençals e de Francesos tant grans, que hi muriren tota hora mes de dos milia persones. E partiren de Termens, e anaren assatiar la vila de Xacca qui es en la Fasona de fora, e segurament que es la pus feble vila e la menys fort de Sicilia: e estegren hi molt de temps, que treyen ab trebuchs. E asegur vos, que molt fora greu al senyor rey Darago, que aytal vila assatias, que per grat que per força aun mes no lagues: e ells res no hi pogren fer, ans lla hon lo setge se tenia pus estret e per mar e per terra, hi entra de nuyt per la marina un caualler de Peralada, per nom en Simon de Vallguarnera, be ab CC homens a cauall de paratge e molts de peu. E puix ell fo dins lo lloch estech en tal manera, que poch temeren lo setge, ans los feyen gran dany. Queus dire? Lo setge dura tant, que micer Carles de França e lo duch hagren perduts tots quants cauallers hauien per malalties; e de la gent gran partida, axi que per cert entre tots no pogren fer cinchcents homens a cauall.
CAPITOL CXCVIII.
Com se feu la vista del senyor rey Fraderich de Sicilia e de micer Carles prop Calathabellot, e la pau se tracta es feu; e com mullera lo senyor rey Fraderich de Sicilia ab filla del rey Carles Nalieonor.
E lo rey Fraderich estauas ab tot son poder XXX llegues lluny en un lloch qui ha nom Calathabellot. E aqui era ab ell lo compte Galceran ab sa companya, e Nuget Dampuries, compte
