Desquiliaix, e en Berenguer Dentença e en G. R. de Muncada e don Sanxo Darago, frare del senyor rey Fraderich, e frare Roger e micer Matheu de Termens e micer Coral Lança e molts daltres richs homens e cauallers qui tots jorns cridauen al senyor rey: anem a Xacca e prengam micer Carles e lo duch! que per cert a nostre saul ho podem fer. E lo senyor rey deya: barons, no sabets vosaltres, quel rey de França es nostre cosi germa, e micer Carles atre tal? donchs com me podets consellar, que yo vaja pendre micer Carles, ço que en nostra ma es? Mas ja Deus no vulla, que nos façam tant gran desonor a la casa de França, ne a ell qui es nostre cosi germa; que si ara es contra nos, altra vegada per ventura sera ab nos. Ia que per res als no lin podien donar a entendre.
Queus dire? a micer Carles vench a saber; e com ho hach sabut, pensa e dix: a Deus, que dolça sanch es aquesta de la casa Darago! que si hem membra, lo rey Phalip mon frare e yo forem morts en Cathalunya, si lo rey en Pere nostre auonclo se volgues: e hauia gran raho, segons ço que nos li feyem, que li plagues que murissem. E axi mateix quel rey Fraderich son fill fa semblant a mi; que cert so yo, que en sa ma es, quens pot hauer morts o presos, e per sa cortesia e per dreta natura, e be ya no lin soffert lo cor. E axi la desconexença fo gran, com yol vengui contra; per que, pus axi es per la bontat llur e per la maluestat nostra, conue, que yo no parteixca de Sicilia, entro haja feyta pau de la sancta sgleya e dell e del rey Carles.
Mas era ver, que tot era en sa ma; que ell hauia poder del papa, que alt e baix tot ço quell faria, axi en guerra com en pau, fos ferm per la sancta sgleya. E semblantment hauia poder del rey Carles, per que ell trames sos missatgers tost a Calathabellot, e demana vistes ab lo senyor rey Fraderich, e que entre Calathabellot e Xacca que ells se vaessen. E la vista fo atorgada, e foren cascu dells a la vista; e van se besar e abraçar: e tot aquell dia estegren amdosos tots sols en parlament. E puix la nuyt tornasen cascun en son lloch, e jaqueren les tendes parades pera lendema. E lendema per lo mati foren en aquell lloch mateix. Queus dire? amdosos tots sols tractaren de la pau, e puix mesclaren hi lo duch, e dels altres aquells que los plague: e la pau fo axi feyta, quel rey Carles lexaua la illa de Sicilia al rey Fraderich, e que li donaua
