Sicilia, e trobaren lo ab totes ses hosts a XXX milles prop de Macina, e digueren li tot lo feyt, axi com era estat: de que fo molt despagat: que de tot en tot lo senyor rey se volia combatre ab lo rey Carles, e ab aquell goig hi venia ell e les sues gents; mas empero pensas, que tot era per lo millor, e tot era obra de Deus, e que Deus sabia, qual era millor.
E axi venchsen a Macina. E si festa li fo feyta a Palerm, gran res fo major a Macina: si que la festa dura mes de quinze dies. Empero qualque faes festa, lo senyor rey pensaua en sos affers. E al terç jorn quel senyor rey fo a Macina, XXII galees armades de les sues hi entraren.
Araus tornare a parlar del rey Carles, e lexare a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL LXVI.
Com lo rey Carles se feu posar en terra a la Gatuna, per mills recullir ses gents; e com los almugauers van occiure tots los que eren romasos, e per quina raho lo rey Carles no volch esperar la batalla del senyor rey en Pere.
Com lo rey Carles se fo lleuat del setge de Macina, qui sen lleua lo prim de la nuyt, ell se feu posar en terra a la Gatuna, perço com es la pus prop terra; que de la Gatuna a Macina no ha mas VI milles. E aço feu ell, perço que les galees e les barques faessen molts viatges la nuyt. Empero no faeren tants viatges, que molta gent de cauall e de peu no hi fossen romasos a lalba: los quals muriren tuyt per ma dels dos milia almugauers qui eren a Macina. E axi mateix tenda neguna no pogren lleuar, ne vi, ne viandes, ne res qui en la host fos. Si que mentre quels almugauers pensauen de la gent del rey Carles qui eren romasos en terra, los Macinesos pensaren de plegar la roba de les tendes. Empero los almugauers se spaetxaren axi tost de matar la gent, que encara hagren part en la roba qui era en les tendes. Empero ells nauien guanyada tanta, que tenien aquells que hauien
