Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XLI

CAPITOL XLI.
Com lo senyor rey en Pere sen torna a Valencia, hon troba missatgers del rey de Granada quil requeseren treua, la qual les hach atorgada a cinch anys; e com pensa en plegar moneda per tota sa terra.

E tantost, com ell fo al regne de Valencia, troba missatgers del rey de Granada, que li vengueren ab grans joyes e ab grans presents, que li requeseren treua de part del rey de Granada. E lo dit senyor rey en Pere, pensant que son proposit hauia bon començament, atorga los la treua a cinch anys. E segurament que aço no era cosa que per res el mon fera, sino fos perço, com ell tenia en son cor de fer la venjança del rey Manfre e del rey Corali e del rey Eus; mas aço lo feu acordar a fer la dita treua. E com aço fo feyt, ell vae que era complit lo primer proposit seu, ço es ques tenia per segur, que de neguna part no li podia venir damnatge a la sua terra, ans podia començar lo viatge quen son cor sauia posat. E pensas que lo segon proposit complis, ço es a saber de plegar moneda. E per totes ses terres el ampra sos vassalls, que li ajudasseu de moneda, perço com ell ententa affer tal viatge, que seria gran creximent dell e de tots sos sotsmesos. E les sues gents sabien lo de tant al cor, e de tant bo, que bes pensauen, que nos mouia debades. E cascuns atorgauen li tot ço que demanaua, axi que metia sises e altres ajudes per tots sos regnes e terres, qui muntauen a tant que era infanitat: e de tot eren pagats sos sotsmesos.

Ara llexare estar aquesta ajuda ques fa es cull per tots sos regnes, e tornare a parlar del rey Carles.