Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXXVI

De Viquitexts

CAPITOL CCLXXVI.
Com aquells de Caller cuydaren entrar en lo castell de Bonayre, e lo senyor infant Namfos desconfils; e la maluestat quels de Caller van fer den Gilabert de Sentelles e daltres cauallers; e com Pisans delliberaren fer pau ab lo senyor infant Nanfos.

E com aquells de Caller vaeren mort lo compte Ner es vaeren en aytal desastre, un jorn a hora de mig dia, que feya gran calor e aquells de la host del castell de Bonayre durmien e menjauen, e el senyor infant e els altres; ells armaren llurs cauaylls, e apareyllats dacauayll e dapeu van exir, que aquells del setge de Bonayre non saberen res; quels primers quils vaeren foren peixcadors cathalans, quels vaeren auallar del castell de Caller, e comensaren a cridar: viafora! a armes! a armes! Si quel senyor infant qui ho entes, qui en espatlleres durmia, va pendre lo capell de ferre, e pres lescut e posal se al coyll, e ell feya estar tostemps dos cauaylls ensellats seus. E tantost munta en la hu, e lo primer qui fo a la porta del setge fo ell, e tantost ab ell hach mes de dos milia seruents, qui almugaues, qui seruents de maynada, qui homens de mar. E axi mateix cauallers ateneren, qui guarnits, qui desguarnits, que Cathalans e Aragonesos han aquest auantatge daltres gents, quels homens acauayll tostemps que hostejen van ab les espatlleres vestits, e ab lo capell jubat al cap, e tenen llurs cauaylls enseyllats. E tantost com senten brugit, no han cura dals, mas que prenen lescut e el capell de ferre, e munten en llurs cauaylls, e tenense per be armats, axi be com los altres cauayllers que tinguessen lesberch vestit o les cuyraces; e els homens de peu tenen cascu la llur llança e llur dart a la porta de llur posada o de llur tenda, e tantost corren a la llança o al dart, que res senten, e tantost com han llur llança e llur dart, son armats de totes llurs armes. E axi com lo brugit oyren, tantost foren contra llurs enamichs, axi que el dit e el feyt tot fo una cosa; que aquells de Caller se cuydaren, que aytant se jurcassen a guarnir e arrear, com ells. Perque sen trobaren enganats; quel senyor infant ab la caualleria los fo axi alencontra, e mals a ops dels Pisans foren tant auant venguts, que per lo portal del castell de Bonayre sen cuydaren entrar. E axi lo senyor infant feri en ells tant enfortidament, que tantost hagren aquells del castell de Caller a girar. Queus en faria pus llongues noues? quel senyor infant ab lalmirayll, qui es dels bons cauallers del mon, e ab los altres pensaren de derrocar cauaylls e de ferir de llances: e com les llances foren trencades, ab les maces en la ma vaherets fer dels pus desesperats colps del mon. E dels pahons nous ho cal dir, que no feyen mas allancejar homens de cauayll e de peu. E faeren tant, que be de cinchcents homens a cauayll qui hi eren exits e be tres milia de peu non restauraren CC homens a cauayll, que tots foren morts los altres, e de peu non escaparen C, axi que, si camp mes haguessen haut, que tantost no fossen atesos al castell de Caller, hu non hagra escapat. E axi aquella jornada fo axi bona, com aquella de la bataylla a destructio daquells del castell de Caller: e podets entendre, com hi venien volenterosos aquells del senyor infant, quen Gilabert de Senteylles e daltres sen entraren mesclats ab ells en Caller ferint e donant, que nols membraua de res, mas de ferir sobrells: de que los Pisans faeren gran maluestat, que depuys quels hagren presos los mataren. E daytals maluestats son apareyllals ells de fer, e tot hom de comuna; perque fa desplaer a Deus quils ha marce.

E com lo senyor infant los hach mesos fins a les portes del castell de Caller, ell sen torna alegre e pagat al setge. E aquells dedins foren ab gran dolor, e tantost trameteren missatges en Pisa, en quels faeren a saber tot ço quels era esdeuengut, e quels acorreguessen, que daqui auant ells no veyen, ques poguessen defendre al poder del senyor infant. E com aquells de Pisa hagren sabut aquestes nouelles, tengrense per consumats, e tantost pensaren, que eren de tot perduts, si ab qualque manera no feyen pau ab lo senyor rey Darago e ab lo senyor infant. E haut aquest conseyll en que tuyt sacordaren hordonaren missatges a qui donaren tot poder, que esta pau tractassen.

Ara vos lexare a parlar dells, e parlare del senyor rey Darago.