ne a vos que aço façan de nos. E lo compte respos e dix los: prohomens, yo exire al senyor rey, e exits hi XX de vosaltres qui parlen per tota la vila, e axi veurem lo senyor rey, que volra ne manara; que tot quant ell volra, vull yo que sia feyt. E senyor, digueren los prohomens, be deyts.
E tantost caualca lo compte, e anaren ab ell XX prohomens dels millors de Castallo, e trobaren lo senyor rey qui era prop daqui; e tiraren lo a una part lo compte e los prohomens, e apellaren hi linfant Nanfos que hi era, e richs homens que hi hauia. E tantost los bons homens començaren a dir li a llur senyor lo compte ço que ja li hauien dit. E com lo compte los hach escoltats, e ells hagren fenida llur raho, lo compte dix al senyor rey: senyor, be hauets entes ço que aquests prohomens man dit, e yo, senyor, respondrels dauant vos ço quels resposi en absencia vostra: e responch los axi, que ço que vos, senyor, volrets dir ne manar dells e de tot lo comptat, que axi vull ques segueixca. E si volets vos, senyor, que yo mateix hi meta foch, encontinent sera feyt. Que per cert, mentre vida haja el cors, de la vostra carrera yo nom partire. E lo senyor rey respos: be hauem entes ço que aquests prohomens de Castallo vos han dit, e deym vos, a vos e a ells, que de la destructio de Peralada som axi despagats, que deu tants que Peralada no valia hi volriem hauer donat, e que no fos estat feyt; mas lo temps es tal, que en als no sen poden pendre aquells qui feyt ho han. E conexem, que nos e els nostres per tostemps no som tenguts de restitucio al senyor de Peralada e a tota la uniuersitat. Que be sabem, que ells no han perdut ço de llur per res en que ells haguessen colpa; ans la guerra aquesta es preparament de nostres affers e de nostres fills, e no per res que a ells toch. Perque a Deus e al mon nos en tenim per tenguts de restitucio. E si Deus nos dona vida, nens trau ab honor daquesta guerra nos e els nostres ne farem bona esmena als llurs. Donchs, si daço nos tenim per tenguts, com volriem que Castallo se perdes? cascuns podets pensar, que per res nou volriem. E atorch los, que si Peralada no fos estada desemparada, que Castallo se pogra tenir; quentre amdues les viles hon hagra moltes de bones gents, e dels llochs defora, be se pogren tenir ab los castells que hi son entorn de la nostra gent; que tots jorns los donarem que fer assats; mas pus aquest desastre
