Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CXXIII.
Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre Peralada e la asatia, e les proeses darmes quel senyor infant Nanfos feu.

E com tota la gent fo passada, e foren tots aplegats a senct Quirch, la host sen mogue batalla arrengaga, axi com si tots saguessen de combatre, e anaren ordonats e guarnits e vengrensen de dretament a Peralada, e atendarensen de Gariguela a la Garigua e de la Garigua a Valguarnera e de Valguarnera a Puyamilot. E axi foren tuyt en aquell bell pla apres de Peralada, e segurament que hanch la host del rey de França nos poch veure nul temps tambe, com se veya de la vila de Peralada: que no hi hauia tenda neguna que no la pogues hom veure dels murs de Peralda. Si que, com lo senyor rey Darago los vae axi tots, lleua los ulls al cel e dix: senyor ver Deus, ques aço que yo veig dauant mi? nom cuydaua, que entre tot lo mon tanta gent se pogues ajustar en un dia. E axi mateix vae tot lo nauili entrar al golf de Roses, que era infanitat de vaer, e dix axi: senyor ver Deus, placiaus que nom desemparets, ans la ajuda vostra sia ab mi e ab les mies gents! E axi com lo senyor rey Darago sen marauellaua, sis feyen tots aquells quiu veyen; que el rey de França mateix e aquells qui ab ell eren sen dauen fort gran marauella, perço com james nos foren axi vists justats, com en aquell pla no ha un arbre, ans es tot camps e llaurons de pa: que axi es Peralada, que envers aquella part qui te entro a la meytat de la vila es lo pla dels camps de llauro, e de laltra part estan los rius que passen prop la orta qui es gran cosa. E no era marauella, si eren grans congregacions de gents, que mes de XX milia caualls armats que hi hauia a sou del rey de França e de la sgleya, e mes de CC milia homens de peu hi hauia; encara que hi hauia venguda gent de cauall e de peu per la perdonança a guanyar, que perdonança hi hauia de pena e de colpa, axi que per aquesta raho era sens fi la gent que hi era.

Si que com foren tots asetiats e atendats, e lestol hach presa la vila de Roses, meteren llurs viandes per les cases; e lo senyor