tant com lo mon dur en França ne en tot son destret, no oyran parlar de Cathalunya, que nols membra.
E axi lexar vos he a parlar dells, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e de la sua gent.
CAPITOL CXL.
Com lo senyor rey Darago torna a Peralada e endreça tota la terra, els feu mols dons e gracies; e mana al almirall, tornas Roses al compte Dampuries ab tota la vianda e vi que hi hauia, e lo senyor rey sen ana a Barcelona, hon foren feytes grans festes.
Si que com loriflama fo passada, axi com ya hauets entes, e la gent del rey Darago hach morts e presos tots aquells qui romasos eren, e guanyaren tot lo mon de riqueses, lo senyor rey Darago tornasen a Peralada e endresa e adoba la vila, e hi feu tornar tot hom els feu molts dons e gracies; e axi mateix puis a Gerona, e lalmirall anasen a Roses. E lo senyor rey Darago mana a lalmirall, que retes Roses al compte Dampuries, e que li donas tota quanta vianda e vi hi hauia (que era una gran cosa ço que valia) e que faes ço, e puix sen anas a Barcelona. E axi mateix lo senyor rey, com hach endreçada la ciutat de Gerona, anasen a Barcelona e mana, que tot hom sen tornas en sa terra: e axi tots tornarensen alegres e pagats e richs en llurs terres. E lo senyor rey anasen a Barcelona, e lo senyor infant Nanfos, e tots los richs homens, saluant aquells qui eren Demparada e de la muntanya e dels ports.
E com lo senyor rey e linfant Nanfos entraren per Barcelona, volch Deus, que aquell dia mateix hi entra lo almirall ab totes les galees e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol: e la festa fo molt gran en Barcelona, que jams semblant no fo en neguna ciutat. Si quel senyor rey aquell diumenge qui vench primer trague a taulat tres estills a cada carrera, e lo senyor infant Nanfos atretant, e els altres portauen armes: si que lalegre era tal, que tot lo mon se deuia dalegrar. Empero lalegre començaua cascu mati
