diria? quel rey de França sacosta al rey de Mallorques e lo rey de Mallorques a ell, e van se abraçar e besar; e apres besa e abraça mosenyer en Carles, e apres lo cardenal. E lo cardenal dix li: ha senyor rey de Mallorques, que sera de nos? morrem ades? E lo rey de Mallorques vael axi tramudat, que parech que fos mort, e no poch estar que no faes un somris, e dix: senyor cardenal, no duptes, sobre nostra testa, que vos sots saul e segur. E llauors ell se tench per assegurat, que hanch de sa vida non hach tant gran goig. E pensaren de caminar, quels auchs eren tant grans per les muntanyes, e els crits de les gents del rey Darago, que tot lo mon paria quen vingues. Queus dire? de bell trot, lla hon podien trotar, pensaren danar, pus hagren pas sada la Reclusa, si que nos tengren neguns per segurs entro foren al Velo. [1] E aquella nuyt romangueren al Velo lo rey de França e tota la companya; mas lo cardenal sen pensa danar a Perpenya, e nols calech esperar rerasaga que darrera haguessen lexada, quen parays los hagren tots tramesos les gents del rey Darago.
E lendema lo rey de França ab lo cors de son pare e ab son frare e ab lo rey de Mallorques qui nos parti dells anaren a Perpenya, e aqui lo rey de Mallorques feu los llurs ops vuyt jorns a tots, e cascun dia ell feya cantar misses per lo rey de França. E la professo exia tot dia sobre lo cors que absolien, e de nuyt e de dia, e feya cremar lo senyor rey de Mallorques del seu aytant com foren en sa terra mil brandons grans de cera. Si que tanta donor feu al cors del rey de França e a sos fills e tots aquells qui ab ell eren, e al cardenal, que tostemps la casa de França li deuria esser molt obligada, e la casa de Roma atre tal.
Queus dire? com hagren estat VIII jorns a Perpenya, e foren be reuenguts, anarensen, e lo rey de Mallorques acompanyals tro foren fora de sa terra, els feu llurs ops. E puix partis dells e tornasen a Perpenya, e los Francesos anarensen en tal punt, que daquells mateixos no escaparen deu per centenar, que no morissen tots de malalties: e lo cardenal anasen axi espaordit, que la paor no li poch exir del cors entro que dins pochs dies muri e anasen en parays ab aquells que ell hi hauia tramesos ab la sua perdonança. Queus dire? que en tal punt sen tornaren, que ay-
- ↑ Var. Belo.
