Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XC
CAPITOL XC.
Com lo senyor rey en Pere Darago entra en lo camp a Bordeu, e lo corregue lo jorn que era empres de la batalla; e com feu fer cartes, que ell en persona era comparegut, e com cerca tot lo camp e may troba negu.
E axi anaren tant, que vengren a mija llegua prop de Bordeu a hora del seny sonant. E foren en una torra de un caualler antich e prom qui era gran amich del dit en Domingo de la Figuera, e aqui foren be reebuts. E com hagren sopat, anarense gitar, e al mati, com se feu alba, lleuarensen e muntaren sobre els caualls, e anaren envers lo camp: e aquell jorn era lo jorn que era empres de la batalla.
E tantost trameteren lost an Gilabert de Cruylles qui posaua en un alberch fora de la ciutat, qui era pus prop del camp que negun altre qui fos en la ciutat. E digueren li, quen Domingo de la Figuera e un caualler del rey Darago eren aqui, qui hauien la nuyt posat ab ell: e que tantost solament sens altre vingues parlar ab ells. E lost ana tantost an Gilabert qui ja era lleuat, e dix li la missatgeria. E en Gilabert qui sabia, que aquell dia era lo jorn quels reys deuien esser al camp, estaua tot recelat: e duptauas daço que vae, per lalt cor e la gran fe que sabia quel senyor rey Darago hauia. E tantost ab lost solament caualca, que no demana negu. E com fo a ells, ell vae lo senyor rey e son fill, muda tot de color; mas ell era tan saui, que non feu res a pares, per raho del host. E lo senyor rey pres lo a una part, e romas ab lost en Bernat de Peratallada e en Domingo de la Figuera. E en Gilabert dix, com foren apartats: ha senyor, ques aço que voshauets feyt, ne com vos sots mes a tant gran ventura? En Gilabert, dix lo senyor rey, vull que sapiats que, com yo fos cert, quel cors hi degues perdre, yo no romanguera de venir per neguna manera, e axi no façam pus llongues noues: vos mauets trames a dir, que yom puch fiar al senescal, e perço anats a ell e digats li, que aci ha un caualler del rey Darago qui vol parlar ab ell, e que amene ab si un notari e VI cauallers que sien seus e no pus: si que aço faça tantost. E en Gilabert encontinent ana al senescal e dix li ço quel senyor rey Darago li mana. E lo senescal ana al rey de França e dix li: senyor, un caualler ha vengut del rey Darago e vol parlar ab mi, e ab vostra llicencia vull hi anar, si a vos plau. E lo rey de França respos, que tots jorns era acostumat de tals manaments a fer, e dix: anats a la bona ventura, e com hajats ab ell parlat, fets nos saber queus haura dit. Senyor, dix ell, si fare. E tantost lo senescal ab lo notari lo millor e lo pus antich qui fos en la cort del rey Danglaterra ell sen ana, e ab VI cauallers los pus honrats que ell hauia en sa companyia. E com foren al camp, ells trobaren lo senyor rey e en Bernat de Peretallada e en D. de la Figuera el camp: e dins el camp lo senescal entra, en aquells qui ab ell vengren, e lost qui era ab lo rey, e en Gilabert qui era ab lo senescal.
E com lo senescal entra per lo camp, lo senyor rey li ixque a carrera, e sos companyons, e saludal de part del senyor rey, e ell cortesament rete li les saluts, e dix li: senescal, yo som comparegut aci dauant vos per lo senyor rey Darago, perço com vuy es lo dia que ell e lo rey Carles hauien jurat e promes, que fossen el camp aquest jorn de vuy: e axi yo demanvos, vos si porets tenir segur lo camp ne lo senyor rey Darago, si vuy ve en aquest camp. E ell dix: senyor, yo vos responch breument de part de mon senyor lo rey Danglaterra e de mi, que yo nol poria tenir segur; ans de part de Deus e del rey Danglaterra lo tenim per escusat el ne donam per bo e per lleyal e per quiti: que per res nol poriem tenir segur, ans sabem per cert, que si hich venia, nol poria res restaurar a ell ne aquells qui ab ell vinguessen, que tots no murissen; que veus aci lo rey de França e lo rey Carles qui hich son ab dotze milia homens a cauall armats. E axi podets entendre monsenyor lo rey Danglaterra ne yo per senescal, que daço sia feyta carta, e queu manets al escriua. Dix lo senescal, quem plau, e li man.
E tantost lo notari escriui tot ço quel senescal hach dit. E com vench al demanar lo rey, com hauia nom, lo rey dix al senescal: senescal, vos assegurats me a mi e aquests qui aci son ab mi? cert, senyor, hoc, dix ell, sobre la fe del rey Danglaterra. E llauors lo senyor rey gita lo capero derrera e dix li: senescal, vos conexets me? e llauors ell lo guarda, e conech que aquest era lo rey Darago, e va donar de peu en terra: e lo senyor rey nou sofferi, ans lo feu caualcar. E puix dona li la ma, que la li besas, e dix: ha senyor, ques aço que hauets feyt? yo, dix ell, som vengut aci per saluar mon sagrament; e vull que tot ço que vos hauets dit ne yo dire lo notari aci escriua llargament, e com yo en persona som comparegut e he cercat tot lo camp. E llauors ell va brocar lo cauall, e enuirona tot lo camp entorn e per mig en presencia del senescal e de aquells qui hi eren: e entretant lo notari escriuia. E mentre ell escriuia tot aço que li feya al feyt, a escusa del senyor rey e ab veritat, lo dit senyor rey no cessaua de brocar per lo dit camp, axi que tot lo calciga ab lescona muntera en la ma, e que tuyt deyen: ha Deus, quin caualler ha aci! james no naixque caualler qui a ell faça a comparar cors per cors.
E com hach tot lo camp cercat moltes de vegades, de mentres lo notari escriuia, ell sen ana a la capella e aualla e tench la regna ab la ma e ora Deus e dix aquelles oracions qui li feyen a dir: e lloa, e beney Deus qui aquell jorn lo hauia portat a complir son sagrament. E com hach fenida la oracio, ell torna al senescal e a laltra companyia: e lo notari hach escrit tot ço que a escriure feya, e llegiu en presencia del senyor rey e del senescal e dels altres, e lleua sos testimonis com ho hach feyt. E lo senyor rey hach dit tres vegades al senescal, ell si volia assegurar, que saturaria per fer la batalla. E ell respos li, que no. E tot aço se mes per scrit, e com ell baroniuolment sobre son cauall ab la escona en la ma cerca tot lo camp, entorn e per mig e per traues, e ana a orar a la capella. E com tot aço fo mes en forma publica, lo senyor rey reques al senescal, que manas al notari, que faes daquella raho dos cartes partides per A, B, C, la una que romanga a vos, e laltra que donets per nos an Gilabert de Cruylles. Senyor, dix lo senescal, axi ho man yo al notari. E axi man que sia feyt, e axis complira.
E feyt aço lo senyor rey pres per la ma lo senescal, e mes se al cami e ana entro lla hom hauien jagut. [1] E com foren dauant la torra, dix lo senyor rey al senescal: aquest caualler nos ha feyta molta donor e de plaer en son alberch, perque yous prech, que per honor de nos li façats, lo rey Danglaterra e vos, tal do, que ell e son llinatge ne valla mes. Senyor, dix lo senescal, axo sera feyt. E lo caualler correch besar la ma al senyor rey. E com aço hach dit, lo senyor rey dix al senescal: esperat nos, que auallare aci pendre comiat de la dona, quins hich ha aquesta nuyt tam be acullits. Senyor, dix lo senescal, pensats de fer ço queus plauria, que be par de la vostra cortesia: e axi lo senyor rey aualla e pres comiat de la dona. E com la dona sabe, que ell era el rey Darago, baxas als seus peus e feu gracias a deus e a ell de la honor que li hauia feyta.
E axi pres comiat e caualca, e ab lo senescal ell se mes al cami, es lunya tota hora parlant be una llengua, e li feu gracies de la bona volentat que en ell hauia trobada. E lo senescal dix an Domingo de la Figuera: en Domingo, dix ell, vos sabets els camis; consellvos, que per res no tornets per lla hon sots venguts, ne encara per Nauarra; que yo se, que el rey de França ha feytes cartes per totes parts, que daquest dia a auant sia tot hom pres qui sia del rey Darago, si que vaja o que torn. Dix en Domingo de la Figuera: senyor, be deyts, e si a Deus plau, be darem consell. E llauors prengueren comiat los uns dels altres, e lo senyor rey ab la gracia de Deus anassen e pres lo cami de Castella.
Ara lexare a parlar del senyor rey Darago e tornare a parlar del senescal e del rey de França e del rey Carles.
- ↑ B. jegut.