Pisans e els Pul'is [1] de Caller feyen atretal a la host e al castell de Bonayre. E com aço fo feyt, lo senyor infant trames lonrrat Emboxados en Pisa ab lo missatge de Pisa, perço quel commu lloas e atorgas tot ço que seria feyt: e axiu lloaren eu atorgaren.
E com aquells de Corsega saberen aço, aquells de Bonifaci e de altres llochs de Corsega vengren al senyor infant e li faeren homenatge. E axi lo senyor infant fo senyor de tota Serdenya e de Corsega; que si be ho comptats, molt mes donor hach ell, que el commu de Pisa fos son terratinent e els Pisans fossen sos vasaylls, que si hagues lo castell de Caller haut. E daltra part, quel castell de Bonayre se pobla en tal manera, que abans que V mesos foren passats, fo murat e albergat, e hi hach de Cathalans purament mes de VI milia homens darmes. Perque daqui auant lo castell de Bonayre tots temps seria sobre lo castell de Caller, com los Pisans se volguessen mal captenir.
CAPITOL CCLXXIX.
Com lo senyor infant Nanfos se torna en Cathalunya e lexa procurador general lo noble en Falip de Saluça, e lo noble en Berenguer Carros capita del castell de Bonayre, e thresorer de la illa Pere de Lebia e Agostin de Costa.
E com aço fo feyt, lo senyor infant a conseyll del iutge Darborea lexa los llochs e les viles, e lexahi procurador general lo noble en Palip de Saluça, qui ab conseyll del iutge faes sos alfers. E llexa capita del castell de Bonayre e de tota aquella encontrada lo noble en Berenguer Carros, fill del almirayll, e jaqui capita de Sacer en Semenat, e pus en cascu dels llochs atretal. E lexa thresorer de la illa lonrat en Pere de Lebia e A. de Costa ciutada de Mallorques. E com totes les terres e llochs hach ordonats e endrezats, axi de la illa de Serdenya com de Corsega,
- ↑ * Vergl.: los Polins C. 286 den soldaus entgegengesetzt, und la Pola, C. 287, wie es scheint, ein Stadttheil von Caller.
